ALMOGÀVER MUNTANYES DE PRADES 2013. MARXA DE RESISTÈNCIA

Com sabeu des de fa uns anys porto dins meu el cuquet de sortir a córrer, els entrenaments i les curses s’intenten compaginar amb la famili, la feina i els amics, i amb tot no puc fer una crònica de cada cursa que faig, però en aquest cas vaig quedar tant impactat que val la pena explilar-ho.

Si mires a la Web www.aamp.cat ens diu: ALMOGÀVER MUNTANYES DE PRADES 2013. MARXA DE RESISTÈNCIA

Aquesta marxa de resistència és tot un repte: vol emular l’esperit de sacrifici, la força i la determinació dels antics almogàvers. Aquests guerrers catalans van batallar i conquerir mitja mar Mediterrània durant l’edat mitjana. Només uns pocs escollits han estat capaços d’aconseguir gestes similars. L’Almogàver Muntanyes de Prades ofereix l’oportunitat d’experimentar les sensacions i les vivències que representa el gran repte de completar el recorregut.


FITXA TÈCNICA ALMOGÀVER MUNTANYES DE PRADES 2013.
Espai natural: Muntanyes de Prades
Punt de sortida: Prades
Dia: Dissabte, 4 de maig de 2013
Hora sortida: 7:00 del matí
Distància: 74 km
Desnivell total acumulat: 6.400 m



El repte me el plantegen el cap de setmana abans, en un entreno l’amic Lluís ens comenta que ell farà aquesta cursa i ens convida a anar-hi, sense pensar-ho massa el Joan (l’altre company d’entreno) i jo diem que sí.
En principi el plantejament és molt conservador, donat que encara no estem a tope de forma i lo llarga de la cursa no pot ser d’un altra manera. El recorregut de l’Almogàver Muntanyes de Prades és d’allò més atractiu. Et dóna a conèixer les raconades més desconegudes i espectaculars de les Muntanyes de Prades, es passa per bona part dels nuclis hàbitats de l’interior de les Muntanyes de Prades i per les seves tres valls (Brugent, Glorieta i Siurana), resultant un recorregut de descoberta integral d’aquest territori.
El dia 4 de maig del 2013 sortim de casa a ¾ de 5 del matí, breu paradeta a fer un cafè a la Masia Salat de Borges i a les 6 arribem a Prades, al poble no hi volta ni un mosquit, només algun jove que arriba d’una altra marxa. A la plaça del poble comencen a muntar la paradeta al cantó de l’església i en 10 minuts ja comencen a distribuir els dorsals. No sembla que hagi de ser una marxa multitudinària i al final som uns 50 atrevits que volem intentar aquest repte. Un moment abans de sortir l’organització ens dóna quatre instruccions i avisos, un dels avisos es que donades les pluges dels últims dies tindrem dificultats al creuar tres rius, i ens recomanen portar quelcom per canviar-nos.
A les 7 en punt comença la cursa, decidim fer la cursa junts, el Lluís, el Joan i jo i al final s’afegeix el David. La sortida de Prades es fa per pista en direcció surt, a aquest hora tenim les mans gelades, fins que arribem a un trencall i el desnivell comença a escalfar tot el cos, frescos com estem en poca estona hem fet la primera pujada, al Pla de la Guàrdia. El primer impacte visual del dia es veure a la llunyania el massís del Montsant, continuem camp a través fins al fons del pla, enfilem cap a baix tot seguint el Barranc de la Gritella, tornem a trobar un tros de pista, on ens perdem per primer cop i a fons ja veiem el plantà de Siurana.
Passem pel primer control i ens desvien a la dreta per tal de pujar per la part de darrera de la població de Siurana per un caminet mig esculpit a la roca, donem un tomb al bonic poble i desprès d’un segon control amb avituallament inclòs ( Pa en nocilla, pastissos, cafè, fruita i begudes isotòniques) donem una volta per sota de la població, per tornar al barranc de Siurana d’on havíem vingut.
Al fons del barranc hem de creuar el riu Siurana, i desprès de supervisar les possibilitats toca descalçar-se i passar el riu descalç, queden molts Kms per anar amb el peus mullats!, comencem un desnivell de 375 m i ens perdem per segona vegada entre els corriols, un cop retrobats arribem al alt de Gallinat on hi trobem també l’antic nucli de població actualment derruït
Estem frescos i gaudint del matí , ara toca baixar fins al Gorg, un salt d’aigua de tipus cua de cavall, on trobem algun excursionista entranyat per la quantitat de corredors que passen per l’indret. A partir d’aquí pujada un altre cop en un terreny trencacames i molt lent, amb els corriols en més mal estat de tot el recorregut, passant per sota les cingleres i amb una vista a tota la zona de les poblacions al voltant de Reus i al fons la mar mediterrània. Passem també per un antic campament militar de Castillejos, un últim pas amb escaletes, fabricades am troncs, pel mig d’una escletxa a la roca, fins arribar a les runes del nucli de la Mussara, on també hi trobem al costat del refugi el cinquè control, cinc minutets de refresc, sals minerals pel cos amb les begudes isotòniques i fruita fresca.
Agafem un camí per sota les cingleres de la Mussara on trobem força escaladors. El corriol ens fa baixar i tornar a pujar, el David comença a tenir problemes a les pujades i ens deixa marxar. Arribem al autocontrol de la font del Roure i ja una mica desgastats fins arribar a la població de l’Albiol. Som a mig camí i fem una parada de 15 minuts, un bocata de pa de Prades amb pernil, fruita, begudes i ens seiem a reposar les cames.

Enfilem la segona part del trajecte trotant per una pista de baixada, amb una mica de calor, encara que uns núvols ens van acompanyant durant tot el dia i ens l’estan fem mes suportable, al 1km i 1/2 corriol a la dreta i apujar toca, al fons ja veiem el nucli poblat de Mont-ral, però es enganyós, perquè en mig ens toca baixar el riu Glorieta, recomanable pels seus magnífics gorgs i una forta pujada fins a Mont-ral.
Passem el control de Mont-ral i el proper objectiu es la Població de Farena, que està a escassos 5Km, per carretera però, els Almogàvers sembla ser que tenen prohibit xafar la carretera. El camí ha de ser molt més dur per corriols lents, per sobre de les cingleres, amb vistes espectaculars, però amb el cansament comences a no mirar-les massa, tenim una agradable sorpresa al passar per tres espectaculars forats que hi ha a les roques.
El Joan comença a tenir molèsties a la cama, fa estona que veiem el poble però no arribem. Passem per la font del Rei i baixem al autocontrol de Cadeneta, i finalment a la bonica població de Farena.
Avituallament, de amanida de pasta, uns panadons recent trets del forn, fets per la gent del poble, de cabell d’àngel espectaculars!, fruita, begudes i deu minutets de descans ens han de servir per acometre els 18 Kms últims amb una pujada de 700m de desnivell.
Un primera pujada de 100 m deixa entreveure que la pasta ha fet que el Joan es refès i jo començo a patir més de lo normal, baixem al riu Brugent per creuar-lo, és una passada! aigua fins al genoll, l’organització ha posat una corda de seguritat, ens descalcem i passem en una mà les sabatilles, mitjons i pals, i a l’altra m’agafo a la corda, en un punt entremig al no estar molt tensada la corda caic cap al cantó oposat i una remullada espectacular, sabatilles incloses, fresquet i xop dels peus continuem pel barranc de Brugent creuant tres vegades més el riu, però ara sí que sense patir, caminant calçat per dins de l’aigua.

Des de el Toll de l’Olla fins a Mas de Gravat una pujada eterna en que vaig fen la goma constantment, quin patir!.Fem últim control/avituallament, i comencem 9 kms de baixada trotant, a intervals, per una pista, girem a la dreta per passar per la ermita de la Mare de Deu de l'Abellera, molt venerada a Prades, i ens queden dos Kms fins a Prades.
Arribem a Prades, el Lluís, el Joan i jo amb 13 hores 50 minuts 1 hora mes tard arribaria el David, encara de dia a la plaça del poble hi ha força gent, joven i famílies, la gent de l’organització ens aplaudeix i ens atenen, és l’últim control, un entrepà de xoriço, una cervesera, pastissos i fruita, la veritat es que tinc l’estómac tancat i he de fer esforços per menjar. Una foto a la font de la plaça dels tres plasma l’emoció del moment, una dutxeta i cap a casa.
Esgotament, un repte aconseguit, moments de patiment, impactes visuals que perduraran, de fred i de calor, de riure, i de compartir esforços i projectes, son d’aquelles situacions moltes vegades difícils d’explicar on es barregen emocions i on jo ho he de reconèixer, sóc molt patós, així que ni ho intentaré!
FINS A LA PROPERA!!!
Jordi

Nota: les fotos no són meves, ja m’hagués agradat tenir la paciència de haver-les fet, però una cosa si us he de dir, les tinc a la retina!

Carros de Foc

Carros de Foc es una ruta excursionista creada per la agrupació de Refugis del Parc Nacional d’Aigües Tortes amb l’intenció d’atreure a mes visitants “negoci”. Es una ruta circular pels 9 refugis del Parc Nacional, passant per uns paratges espectaculars,  rierols, Llacs, Muntanyes, collades, truites, Isards, voltors i una vegetació i flora que s’ha anat adapten e les alçades des de els pics de mes de 3000 metres fins a les fondalades de 1300m.
Son uns paratges que conec des de fa 40 anys quan els meus papis em van començar a fer anar a Campaments i com la majoria del nostre Pirineu val molt la pena. Jo us la recomano, es pot fer amb 9 dies, amb 8,7,6,5,4,3,2,1. hi han etapes que son curtes i que es poden ajuntar o es pot fer un trosset un any i una altre a l’any següent etc... per tan es pot adaptar a gust del consumidor.
  Be! Desprès de vendre-us el producte us explico:
Fa un parell d’anys una grup de 6 o 7 corredors del KM0 Ponent, uns sense cap experiència amb Muntanya i d’altres amb una mica mes coneixement de l’entorn ens va començar a rodar pel cap el fer el Syk Runner de Carros de Foc que consisteix en donar la volta a tots els Refugis de la ruta en menys de 24 Hores. Per us feu una idea la Ruta té mes de 60Km y un desnivell acumulat de 9.500 metes.
  Com som homes de seny, el plantejament del 2011 va ser fer  la ruta en dos dies, sortida del refugi de la Restanca a Valarties per fer nital refugi de Josep Maria Blanc a
sobre d’Espot i al dia següent tornar fins a la Restanca.

L’experiència va resultar dura però a l’hora molt enriquidora a nivell de convivència, al finalitzar el dos dies estàvem tant cansats que ens semblava impossible que algú ho puges fer tot de cop, tres dies mes tard quan les cames ja no estàvem tant cansades els projecte de fer-ho amb menys de 24 hores ja ens tornava a barrinar pel cap.

A primers de febrer ja vam reservar refugi per dormir i desprès de la Marató de Barcelona els entrenos han estat enfocats a acostumar a les cames a treballar amb pujades i  baixades. Sant Ana, Camarasa, Prades, Vilaller, Espot, han estat uns bons lloc per entrenar, també amb gaudit de curses impressionants com la de Les Carenes de Tremp, El Calvari d’Anglesola, La Marató d’Escornalbou a Riudecanyes, tot per arribar em bones condicions.
   *   La data escollida ha estat aquest 29/06/2012 a les 6 del matí sortíem del refugi de la Restanca, carregats d’il·lusió partíem cap el refugi del Ventosa i Calvell, un magnífic refugi que podeu arribar-hi des de el embassament de Cavallers, el tram d’ etapa va ser molt fàcil, a la matinada, fresos com unes roses, en 1 hora ½ érem al refugi.

 *   La segona etapa ens porta al refugi de l’Estany Llong passant pel Coll del Contraix, 2750m (es el mes alt de la ruta), dos pedreres impressionants i una baixada de 1000m de desnivell, sort que això si que ho varem planificar bé i el vam passat a les 9 del matí.

 *   Del refugi de l’Estany Llong al refugi de Colomina, es la etapa mes llarga, 13 km entre refugis, però no massa desnivell un 600 m que fem al passar per la collada de Dellui es una de les parts mes corredores, passa per tres llacs bastant grans com son el Mortó, Castieso, Cubieso Mariolo i Tort podeu arribar a aquesta zona amb el telefèric de l’Estany Gento a la vall fosca, aquí la calor començava a apretar, i un dels components del grup desprès de un parell de cops amb pedres i tortes començava a no tenir cal si podia seguir.

*   Son les 13:21h i ara enfoquem cap al refugi del Josep Maria Blanc, passant pel pas del Os i el Coll de Saburó,  mig hora abans d’arribar ens trobem una de les millors vistes del Parc Nacional es el Llac Tort de Peguera i en mig d’una entrada que fa terra al llac com si fos una petita illa el refugi del Josep Maria Blanc, fet i fotut les 15:25 hora de dinar, 15 minuts i a córrer, el Roger decideix retirar-se no es trobà del tot bé.
   *   La següent etapa ens porta al refugi de l’Ernest Mallafré (al costat del Llac de Sant Maurici), la via normal es passar pel coll de Monastero i la vall de Monastero (molt bonica i recomanable per anar a fer una passejada accessible des de el Sant Maurici), però nosaltres com el que ens interessava era avançar vam passar per la pista que arriba al refugi per on passen els taxis del Parc Nacional, res a veure a nivell paisatgístic, però si vam trobar molta mes ombra i vam poder avançar una mig hora.

 *   A aquestes alçades del dia, els cos comença a estat esgotat, cada moment, veient aigua, isostar, cocacola, menjant, plàtans, barretes energètiques, gels, etc, , i tens la sensació que tot el que menges no ho acabes d’assimilar, per mi aquest tram fins al refugi d’Amitges el mes dur, serà per que tot es pista, i els meus companys la majoria mes jovenots tenen mes potencia i casi no els puc ni seguir, total les 19:18 hores.

 *   El tram d'Amiges al refugi de Saboredo  passa pel port de Ratera, al Costat del Tuc de Ratera, d’on es pot veure una molt bona preceptiva de la zona lacustre de Colomers i la Vall d’Aran, arribem a les 20:51 amb l’alegria de trovar-nos la Cali un company de Km0 que volia començar la ruta a la matinada següent.

 *   Es fa de nit, ja sabem que no arribarem de dia però no val a badar com mes tram fem amb llum millor!, al creuar el coll de Sendrosa ens fem una foto amb una magnifica posta del sol al fons del Montardo, però foto i marxar, aquí se’ns afegeixen dos runners de Valls, arribem al refugi de Colomers, fosc, a les 22:31.
 *   A partir d’aquest punt amb la llum limitada del frontal, cansats, faltos de coordinació a les cames, comencem a caminar, lents però amb pas segur, per pujar l‘últim collat que ens queda el coll de Caldes, un petit repetxonet i la baixada del collat de Cretada fins al refugi de la Restanca, allò que amb llum ens hagués costat 1h ½ en va costar 3 h 1/4  eren la 1:44 del 30 de Juliol.
 
Al final objectiu aconseguit! 19 hores 44 minuts de passar calor i fred, de caminar, trotar, córrer, conviure i riure, xerrar i calcular amb els companys, que a estat mes dur el esgotament físic o psíquic, com la vida mateixa, una lluita constant,  una experiència mes que segur m’ajudarà a créixer.
Suposo que ningú, haurà tingut temps de llegir tot aquest rollasss em tot cas lo promès s’ha de fer i us vaig dir que us ho explicaria, Ah! i si voleu informació sobre la ruta no dubteu a preguntar-me.
  Salut
  Jordi

Marató de Castelló 11/12/2011 (Crònica)

Una marató per poder gaudir uns entrenaments o uns entrenaments per preparar-se una marató? sigui com sigui es la simbiosis perfecta. Acabada la campanya de muntanya, amb els companys ens varem plantejar un objectiu comú, amb la finalitat de fer-me la preparació, i aquest va ser la Marató de Castelló. Si fer esport es gratificant fer-lo amb amics ho es doblement gratificant, han estat dos mesos intensos en que he gaudit d'uns moments bons i no tan bons, però en tot cas lo dolent compartit es sempre menys dolent.

El dissabte 10/12/2011 vam partir cap a Castelló tots els companys amb les famílies cap a conèixer una mica la ciutat fent turisme, (Sabíeu que l’origen de la ciutat es situa en Lleida a 6 de setembre de 1251, Jaume I feia un document per que s’autoritzava a Ximén Pérez de Arenós, el seu lloctinent en el regne de Valencia, a traslladar la vila de Castellón des de el seu emplaçament originari a l’esplanada on està ubicat ara mateix)
 Al arribar et sorprèn agradablement i ens reconforta l’esperit la climatologia de Castelló, al migdia passem per la fira del corredor a arreplegar el dorsal i visitar els estands i la tarda la passem fent turisme per la ciutat, Castelló es una ciutat moderna en el que podríem destacar algun edifici mes històric com la Torre Fadrí, la Cocatedral de Santa Maria la Major, el Mercat, el Teatre Principal, l’Edifici de Correus (d’estil modernista) i un eix comercial amb totes les botigues de mes renom i que donades les dates que son van ser un èxit per les dones del grup, Ah i també vam comprar un número de loteria a veure si es el mateix que el del senyor Fabra.

Per la nit, un soparet de pizza i pasta a la Tagliatella (Pel que no ho sap es una empresa de Lleida que té mes de 80 pizzeries arreu d’Espanya) i després el partit a l’hotel, tot el grup amb altres corredors que tret dels 30 primers minuts la resta del partir van estar bastant calladets, je, je, je…

El dia 11/12/2011 a 2/4 de 7 del matí mal dormit, com es normal avanç d’una Marató, ens aixequem a fer un bon esmorcar de cara a agafar suficients energies per acometre el repte que sempre suposa acabar una prova tan llarga. A les 8 hores amb la resta de companys anem xerrant i l’hora escalfant de cap a la línea de sortida que l’han col·locada sobre un pont de estos moderns con el de la vela de Lleida, entrem al calaix de les tres hores, en aquesta cursa s’ha celebrat el Campionat de Espanya de Marató hi ha un primer calaix reservat per aquest corredors professionals.

A les 9 o clock, es dona la sortida i els primer Kms son de  escalfament, de situar-se  en la carrera, l’estratègia del meu company i jo es mantenir-nos amb la llebre de les 3 hores (la Llebre es un parell de atletes que posa la organització que marquen un ritme i que asseguren que si et mantens amb ells acabaràs la cursa en un temps determinat) durant els primers 21 Kms, el grup de la llebre de 3 hores es molt nombrós i no ens deixa corre massa agust per la qualcosa passem una estona davant d’ells i una al darrera, però mai amb el grup. Passem el Km21 amb 1h 29’ un temps ideal per poder assolir la marca que ens havíem posat de referència, al km24 jo em trobo amb moltes forces, i crec que el ritme que portem es massa lent, per això,  decideixo anar tirant i el company es queda amb el grup de la llebre m’afegeixo a un grup del RunersWold de Tarragona que vam forts  amb els que comparteixo cursa fins al Km38 en el que ells continuen erre que erre a un ritme massa fort per mi, queden uns 4Km i vull arribar amb molt bones sensacions. I així es com acabo al Marató al Parc Ribalta 42Km i 195m amb 2h 58’15” i sobre tot amb moltes ganes de preparar la propera.

Aquesta de Castelló una marató molt ben organitzada amb detalls de luxe i totalment aconsellable, una excusa per compartir amb la família la meva dèria...

Per concloure la jornada, vora el mar una agradable paella Valenciana (Arros, carxofes, bajoques i carn)  i amb els amics a Benicàssim.

Fins a la propera

JORDI MOLINS

Núm. VII - Gener-Febrer 2012