I Correus.cat?

Aquesta any 2015 ha començat “interessant”. Sembla que s’han de definir moltes qüestions que afectaran a moltes persones. El President de la Generalitat de Catalunya ha convocat eleccions pel 27S, amb la idea de saber si hi ha majoria destacada partidària de un nou estat. En previsió de que això pugui confirmar-se, la tasca més immediata és ficar les bastides, les estructures bàsiques del hipotètic nou estat. Les prioritats semblen clares: Hisenda i Seguretat Social. Però un estat te moltes més estructures necessàries. Correus pot ser una de tantes. No en parlen; feina rai. Sí parlen, però, d’altres estructures –infraestructures- tanmateix molt importants, com les ferroviàries. El Conseller de Mobilitat i Territori ja està dissenyant com quedarien els ferrocarrils: privatitzats. A la venda. Ja no existirà RENFE, ADIF, ni tan sols els ferrocarrils de la Generalitat. Tot quedaria en mans d’operadors privats. El mateix que està passant amb la Sanitat (“Boi privatizando”) Aquí van més avançats. I si no ens belluguem, “un dos tres...qui gemega ja ha rebut”.

Ho expliquen com la única via perquè funcioni qualsevol servei, inclosos els públics. L’aritmètica més bàsica indica que són interessos per ingressar a “caixa”. (El pitjor és que quan hi ha pèrdues es repercuteixen a les butxaques de tots plegats)

Amb aquest preparo algú té dubtes de com seran els serveis postals catalans? : Correus.com 

Rafel Baitg

http://lodeltraster.blogspot.com.es/ 

Ja està tot dit però...

DON’T LIKE

Molts són els debats, comentaris, reflexions, etc., al voltant de les anomenades xarxes socials. Alguns són o haurien de ser força profunds. Límits de l’expressió, qui i com comunica i rep...Jo vull, però, centrar-me en aspectes més superficials (?). Facebook és possiblement de les xarxes més utilitzades per la gran capacitat que té des de tots els aspectes de la difusió escrita i gràfica. Consisteix en tenir un grup més o menys nombrós de persones i/o entitats amb les que intercanviar impressions, sensacions, inquietuds, projectes, vivències utilitzant la paraula, imatges o referències a altres xarxes. Tenim doncs una llista d’amics (Aquí  he de fer un incís important per a dir que no m’agrada gens això d’amics. L’Amistat es un concepte que s’hauria de tractar amb molt de respecte. M’estimaria més coneguts) Els comentaris, fotos, vídeos, etc. que exposen-exposem, poden ser qualificats, comentats i/o compartits. Tenim tres alternatives doncs: m’agrada, comentar, compartir. M’agrada (me gusta, like) te el sentit de: he vist la proposta...però i si no m’agrada per alguna raó –tot i que ho pengi un conegut? L’única sortida que hem queda és fer un comentari expressant la meva opinió divergent, fet que pot iniciar un debat virtual que sovint és poc entenedor i pren un temps preciós per a fer altres coses. Trobo, doncs, a faltar un altra alternativa (botó) que digui NO M’AGRADA (no me gusta, don’t like) així li puc comunicar al conegut (amic de facebook) que no hi estic d’acord. El LIKE porta implícita l’anuència, i no tinc temps per a debatre...doncs: Don’t like.

P.S. Poso lo de like perquè si teniu el mobil configurat amb català (amb el PC no passa) al Facebook surt amb angles... NO COMENT

Rafel Baitg

http://lodeltraster.blogspot.com.es/

Ja està tot dit però...

Dia “D” hora “H”

Aquest mes de juny ha fet setanta anys del desembarcament de les tropes de l’exèrcit aliat a les platges de Normandia a la II Guerra Mundial. Aquell 6 de juny de 1944 va ser anomenat el dia “D”. Des de les hores aquesta expressió ha esdevingut gaire bé universal per ha fixar la data clau en qualsevol esdeveniment amb una mica de rellevància. La “D”, per tant, te en aquest sentit un aspecte diferenciador respecte de la resta de lletres de l’alfabet. A banda de les vocals, entre les consonants podríem fer un ranking de les més emprades, sobre tot de les que inicien paraules. La “D” estaria –sens dubte- en un lloc elevat. És clar que la “D” té moltes entrades en el diccionari. D de dit, d de de, d de deria, de deure, de dol, de dubte, de dir... Però una de les participacions més destacades de la “D” és al prefix des.  Afegit a l’inici de molts mots suposa el canvi en direcció contraria del seu significat. Antítesi? Mirall? Accions, adjectius i fins i tot noms, es converteixen en el contrari precedits del prefix des.

Igual – desigual

Ordre – desordre

Fer – desfer

Unir – desunir

Ànim – desànim

 ...

Afortunadament (no dissortadament) la “D” inicia paraules positives com discussió, debat, dret, totes elles derivades d’accions que porten -quasi sempre- a una conclusió: decisió. Una frase molt repetida des de fa un temps al nostre país és: Dret a Decidir. Així doncs –potser– aquest 2014 tindrem aquí un dia “D”

Ja està tot dit però...TRES

És el tres un nombre diferent tot i formar part de un conjunt infinit de guarismes, té entitat pròpia. Pertany al selecte grup dels primers. Raresa que comparteix amb pocs i que fa de ell un ordinal singular. Els podis tenen tres llocs i tot i ser l’últim, el tercer entra en els millors de qualsevol competició fet que li permet formar part de currículums i estadístiques.

De vegades els tercers son els que reben (Se pelearon dos y recibió un tercero) i un tercer premi d’una rifa encara dona peu a una bona celebració. Altres cops és molestós (Entró un tercero en discordia. Dos son compañia tres multitud). I de vegades forma part d’experiències diferents i pot ser encisadores com el Menage a Trois.

La religió també el situa en un lloc privilegiat per il·lustrar el que no s´ha de fer (En verdad te digo Pedro de que antes de que cante el gallo me habrás negado tres veces) o tres van ser les vegades que Satanás va temptar a Jesús. Aquest mateix finalment ( segons la llegenda) va ser assassinat als trenta-tres anys i ressuscità al tercer dia.

En l’exòtic orient, el geni de la llàntia concedí tres desitjos a Aladí. De l’Orient també venen puntualment cada any, els tres Reis Mags que fan realitat les il·lusions dels infants en molts indrets del mon. Alexandre Dumas va fer que D’Artagnan sempre anés acompanyat dels tres mosqueters Athos, Porthos i Aramis i qui és que no ha llegit el compte dels tres porquets? Als seixanta Palito Ortega va popularitzar el Tres cosas hay en la vida: Salud, Dinero y Amor molt utilitzada per l’aparell de propaganda franquista per adormir als ciutadans sotmesos per la dictadura.

Les oportunitats també tenen en el tres un especial significat (No hay dos sin tres. A la tercera va la vencida) i la reiteració també està penalitzada en alguns jocs de cartes (Tres de un palo malo). I, és clar, té la clau màgica per unificar les expressions, les entrades o les sortides col·lectives (A la una, a las dos y a las tres!)

Doncs El Correu de l’OP compleix en aquest exemplar tres anys de vida, dinou entregues (ambdós nombres primers!). El anglosaxons cridarien: hip hip hurra! hip hip hurra! hip hip hurra! Tres vegades és clar. Felicitats doncs a tots i a totes.

Un, dos, tres...botifarra de pagès!!!

 

Rafel Baitg

http://lodeltraster.blogspot.com.es/

Ja està tot dit però...Al seu lloc

Fa uns dies els mitjans de comunicació, sobre tot els audiovisuals, es feien ressò del gest que va fer el jugador del Reial Madrid Di Maria en esser substituït. El gest en qüestió va ser posar la ma en allò que en diuen el baix ventre, on s’ubiquen els atributs sexuals dels mascles. Es va obrir un debat al voltant de si el gest era una expressió obscena adreçada als aficionats, o una operació d’acomodació dels seus apèndix penjants a una situació més còmoda dins la roba interior. I és que certament de vegades –i especialment fent esport se “desacomoden”. Acomodar: posar en un lloc convenient. A tot això, m’ha vingut al cap la figura, l’ofici –avui gairebé desaparegut- de l’acomodador a les sales de cinema i teatre. Ofici curiós que consistia en acomodar a l’espectador al seient corresponent quan les llums de la sala s’apagaven i començava l’espectacle. L’espectador poc puntual era acomodat en un seient. La més o menys bona situació del lloc era directament proporcional als cèntims que –això d’una forma molt discreta- deixava caure l’interessat a la ma parada, sempre a punt, de l’acomodador. Era, doncs, aquesta figura l’encarregada d’ordenar la disposició física del espectador a la sala d’exhibició.

Ah! Però no només l’ordre físic era la seva funció. Proveït de la seva particular arma, una llanterna (nosaltres en dèiem “pila”), s’encarregava també de mantenir l’ordre moral i el decor degut en un lloc públic. Reprimia les actituds poc convenients, fins i tot impúdiques d’aquells espectadors/es que en lloc d’exercitar els sentits de la vista i l’oïda, es donaven amb fruïció a l’ investigació del sentit del tacte i fins i tot del gust . Quan aquestes situacions eren detectades pel acomodador, els infractors/es eren enlluernats pel focus acusador de la llanterna i amonestats o fins i tot expulsats de la sala. Acomodar. Verb encantador. Posar al lloc. Acomodador ofici curiós

Rafel Baitg

 

PAPER NO?

Ja està tot dit però...

Rafel Baitg

 

Hola lectors que sou de paper. Si, perquè encara ni ha no?. Sembla, però, que amb l’alta velocitat a que tot avança, això del paper deixarà de ser el suport físic de les lletres. Quedarà per a col·leccionistes, per amants i tresorers de literatura. Les properes generacions veuran com a relíquies del passat, fotografies de biblioteques, prestatges plens de llibres de ca els avis, les paradetes d’antiquaris de la Rambla... Les tecnologies –totes- han suposat grans canvis en les societats. Ara no només tenim tecnologies, sinó noves tecnologies que a més a més avancen a velocitats ultrasòniques. Van –això sí- a tort i a dret, no filen prim, avancen caigui qui caigui. El Tronc de Nadal, els Reis Mags de l’Orient, el Papà Noel, Santa Claus i l’Amic Invisible, a ben segur aniran plens de tablets i e-books per a regalar a petits, grans i molt grans. Això sí, l’embolcall pot ser encara sigui de paper o de cartró –amb permís dels plàstics i polivinils. Més botigues “multimedia” i menys quioscos i llibreries. Crònica d’una mort anunciada?.

En els catàlegs de decoració desapareixeran els magnífics mobles i prestatgeries destinats a suportar la més variada literatura enquadernada. Menys paper, menys mobles... Els arbres ho agrairan. Vet aquí una conseqüència positiva. Una forma d’aturar la ferotge desforestació artificial del nostre planeta. 

En tot cas conserveu aquests humils fulls plens de lletra, perquè -qui sap si d’aquí a no gaire- esdevindran arqueologia.

 

http://lodeltraster.blogspot.com.es/