VACANCES D’HIVERN

"Fa poc he gaudit de les meves vacances de Nadal a casa meva i d' una escapada al Gener a Madrid, i quan et poses a mirar vols, et dones compte del handicap de la insularitat. Fins ara, viatjar a Barcelona, que és el vol que mes utilitzo (sense contar Alguaire) no m'havia suposat cap problema. Hi ha bones freqüències (Vueling té fins a 10 vols diaris) i es pot aconseguir un bon preu (amb antel.lació i amb descompte de resident), però al anar a Nova York a l'octubre fent escala a Madrid, y ara que hem mirat vols per anar directe a Madrid, m'he donat compte de la poca comunicació que hi ha amb la capital, manca de freqüències i no massa bons horaris. En comparació, estem mes ben comunicats amb Alemanya que amb Madrid.

Això comptant amb el famós descompte per insularitat. Descompte del qual, molta gent ha abusat, i que et venen com un regal i no arriba ni al 50%.  Si mires amb antel.lació, pots trobar bons vols, però, si necessites un vol d'un dia per l'altre, o d 'una setmana per l'altra et pots gastar perfectament 300 euros. Això sense parlar ja de Nadal, un mes i mig abans, els vols ja estaven a 150 euros els mes barats i fins a 600 o 700 euros (parlo de vols a la península: Barcelona, Madrid, Sevilla, Màlaga, etc., res europeu ni transoceànic). Jo vaig comprar els bitllets al mes de setembre, la primera setmana , y ja em van costar 100 euros, amb descompte!

La insularitat es pot veure com un aïllament geogràfic. No tothom es pot permetre sortir de l'illa. Jo per sort, puc sortir-ne cada 2 o 3 mesos. Ens separen pocs quilòmetres de la península, poc més de 200, però aquests els paguem ben cars, ja sigui amb avió o amb vaixell. A comparació, les canàries tenen més descomptes en tema de residència i avantatges per ser insulars, però si que es veritat que no els hi canviaria el lloc, ja que realment estan lluny.

Tot això referent a sortir de l'illa, que evidentment, només pot ser per aire o per mar. Quan agafes el cotxe pots fer, com a molt, 80 kilòmetres de màxim de punta a punta de l'illa. Una mica més si decideixes rodejar-la.  De vegades, et sents angoixat, sobretot si vens de fora (com és el meu cas), ja que l'illa es limitada. No pots "liarte la manta a la cabeza", omplir el depòsit i conduir sense parar, on et dugui el destí, ja que com a molt, et durà al far de Formentor.

La insularitat afecta als preus del transport aeri, terrestre i marítim, però també indirectament als preus dels aliments. Per exemple, a Eivissa, un ciutadà paga un 35%  mes car que un peninsular qualsevol producte que compra en el mercat. I de ben segur que a Formentera serà encara pitjor, ja que ni tan sols hi ha transport aeri.

La insularitat doncs, es un sobrecost que patim els particulars i les empreses pel sol fet d'estar establerts en una illa. Aquest sobrecost també afecta a l'administració (que indirectament afecta també als ciutadans), a l'hora de proveir de béns i serveis als insulars.

Entre tants punts negatius, es pot trobar alguna avantatja, con per exemple, la preferència pels productes de proximitat, ja que preu per preu, es millor allò produït a casa que no pas importar-lo.

D'altra banda, aquesta avantatja es pot tornar en contra a l'hora de voler exportar fora de l'illa productes típics d'aquí, ja que el sobrecost del transport no ho compensa ja que obliga a ajustar molt els marges de benefici.

Crec que els turisme, del que realment viuen molts aquí a les illes, afecta negativament en aquest aspecte de la insularitat, ja que la gran demanda de vols per passar vacances a l'illa fa que els que hi vivim tinguem que pagar també l'elevat cost.

Així doncs, és idíl·lic viure en una illa de la Mediterrània com Mallorca, i sobretot quan arriba el bon temps, que és com viure en unes vacances constants, però el handicap de la insularitat, fa la vida quotidiana una mica més complicada si cap. Ei, però no canvio el lloc on visc, per res del món!"

Mònica

NOVA YORK, LA CIUTAT QUE MAI DORM...NI S'ASSEU PER MENJAR.

Fa poc, he tornat de passar les  meves vacances a Nova York, i tot i que era el segon cop que hi anava, ni un sol dia m'ha deixat de sorprendre la ciutat o la gent que hi viu. Ara ho he vist des d'un altre punt de vista. Certes coses havien perdut aquell encant o màgia de veure-ho per primer cop i d'altres les he vist des d'un punt de vista mes madur, ja que de l'altre viatge han passat 7 anys, i la veritat és que la vida ha donat alguna que altra volta desde llavors. Fins hi tot, la companyia ha estat diferent. Però ho he disfrutat, tant o més que el primer cop.

Nova York és la ciutat de les pelis i les sèries. De fet, quan passejes no només pels llocs més emblemàtics com pot ser Central Park, sino per altres carrers o centres comercials, et dóna la sensació de que ja has estat allí, pel munt de vegades que ho hem vist per la televisió. De fet, fins hi tot hi ha gent que fa tours de pel.licules, visitant els escenarias mes emblemàtics d'aquestes, o buscant la casa de "fulanito" o el bar de "sutanito".

I si, és veritat, Nova York és la ciutat que mai dorm. Pots comprar o menjar a qualsevol hora del día o de la nit, però també es la ciutat on es  complicat trobar un lloc per seure i poder menjar tranquil.lament (que no sigui en un  restaurant car).

La ciutat està plagada de Deli's. Llocs on venen menjar a pes (que et serveixes tu mateix dins un tupper), una mica al estil buffet. Hi ha vitrines d' amanides,  menjar calent (carn, pollastre, purés, verdures, etc) i de fruites. Es bastant econòmic, però t'ho has de menjar al carrer o bé emportar-t'ho a casa o a la feina. En tema de menjars, cada dos metres, sense exagerar, hi ha alguna paradeta de les de hotdogs, així que es imposible morir-se de gana.

A Nova York, al contrari del que diu molta gent, no es menja malament. Últimament han proliferat molt els mercats de pagesos y la cadena WholeFoods, que ven menjar orgànic i eco i bio i tot això que està tant de moda. També  hi ha moltes parades de fuita fresca pel carrer, i la veritat es que fa molt bona cara. Et convida a menjar-la.

Menjar a Nova York tampoc es car. A la vista està que et pots gastar el que vulguis. Pots anar a restaurants i deixar-te 200 dólars, pero també pots menjar per menys de 30 dólars o inclús de 20, y no significa que sigui menjant una hamburguesa o menjar basura. En alguns dels llocs on venen menjar a pes, vam menjar pollastre amb puré i arròs mes una beguda cadascu per menys de  20 euros (com uns 15 euros)

Com a emblema cosmopolita que és, sempre hi ha turistes per tot arreu on vagis, i ni tan sols matinant t'estalvies fer cues. Mes cues que a Port aventura un cap de setmana d'Agost. 

Pero New York es New York y es màgica, i enganxa i vols tornar-hi una i altra vegada, no només per comprar, ja que és el paraís de les compres (cada cop menys ja que el dólar es va fent fort) sinó també per passejar pels seus carrers i parcs. Menjar un canoli a Little Italy, flipar amb les coses tant estrambòtiques que venen a Chinatown, veure el "ajetreo" de Wall St., passejar i disfrutar del luxe de la 5ª Avinguda, mirar, admirar i remirar les llums de Time's Sq, demanar un "slice" de pizza i menjar-lo al estil americà, doblegat per la meitat mentre t'asseus en un dels centenars de parcs  i espais verds que hi ha a la ciutat. Patinar sobre gel, anar amb bici per Central Park, donar de menjar als esquirols, creuar el pont de Brooklyn per veure com cau el dia, perdre's durant la tarda en llibreries de segona mà al Village o simplement gaudir del silenci assegut als bancs de les escales de la biblioteca veient passar la gent.

Així que, tot i la mandra de creuar l'atlàntic durant 7 hores dins d'un avió i la poca gràcia que em fa volar, ho tinc decidit. No se quan, pero se que tornaré a New York, tal i com ho sabia després de tornar d'allí el primer cop.

Mònica

Des de Ses Illes

Immersos en plena campanya oficial de vacances m'he adonat de perquè no faig vacances en el mes per excel·lència per fer-les, l'agost.

Primer que res perquè la feina a l'agost, baixa notablement i per a que estiguin mirant les musaranyes altes, m'hi estic jo i l'altre motiu és perquè hi ha riuades i riuades de gent per tot arreu i conseqüència d'això, tot és més car.

El cap de setmana del 15 d'Agost vaig tenir visita de la península i vaig tenir l'honor de fer de guia turística i ensenyar els racons de l'illa que més m'agraden com si dugués ja anys aquí.

En realitat però, vaig ser una turista més, ja que vaig veure Palma, les platges i l'illa través de l'objectiu de la meva nova rèflex, fent fotos a tota cosa, animal i/o persona com si no ho hagués vist mai.

I ja sigui través de l'objectiu o directament a través dels meus propis ulls vaig corroborar el que ja sabia: gent, gent, gent i molta gent.

Els que vivim aquí habitualment, sabem on anar per evitar les aglomeracions i gaudir igual o mes dels racons de l'illa o dels llocs on degustar un dinar o  sopar en bona companyia i lluny dels "guiris", ja que encara que sembli mentida queden llocs poc colonitzats per anglesos i alemanys.

Però quan venen visites, i és normal, volen veure les coses mes típiques i turístiques.

Jo intentant evitar els turistes el màxim possible i els meus convidats només volien veure les coves del Drach, monument turístic balear per excel·lència.

I clar, vas al lloc turístic i ...pam, clatellada!

Cafès amb llet dolents, laxants purs i durs, això si, a preu d'or. Entrepans de pa congelat i recalentat, amb sort sucats amb tomàquet (tot i que corres el risc de que sigui agre) a preu d'entrepà de pernil de jabugo del bo (i no en te res de jabugo).

Per sort, em van fer cas, i vam poder evitar aquelles paelles precuinades amb gambes i musclos mutants, que et serveixen en xiringuitos de dubtosa salubritat, això si, amb vistes al mar. A canvi vam gaudir de menjars en llocs menys turístics i poc transitats, lluny de les rutes dels turistes. Menjars boníssims i a meitat de preu.

I parlar de turistes i aglomeracions implica parlar del lloguer de vehicles, ja sigui cotxes, motos o quads. I això ja és més perillós.

La gent, en general, aquí, condueix bastant malament, i si a sobre li sumes que una gran part dels vehicles que circulen son de lloguer i molts d'aquestos son anglesos i estan acostumats a conduir per l'altre costat...imagineu el panorama.

L'intermitent és un gran desconegut. Crec que el 90% dels que surten de les rotondes no el posen. I els que avancen per l'autopista, o no el posen, o el posen quan ja han sortit i estan enmig del carril per avancen.

El cediu el pas és un altre tema a part. Els que s'incorporen a les vies principals, tenen un carril d'acceleració, amb un cediu el pas, però aquí molt sembla que entenguin que TOTS els que circulem per la via principal els hi hem de cedir el pas als que es volen incorporar. I com no frenis per cedir el pas al que s'incorpora, se't mengen!

I con hi ha molta gent i poc lloc per aparcar (gratuït) trobem als que anomeno els "il·legals", es a dir, aquí aparco jo i punt! Els hi es igual si es un pas de vianants, línea groga o una plaça per a minusvàlids.

Conclusió: Les vacances a l'agost no estan fetes per a mi. Ni a l'agost ni a l'estiu en general, i menys ara que visc al costat de la platja.

Però lo millor, per a mi, es que quan jo les faig (octubre/novembre) vaig mes tranquil·la pel mon i amb els preus no tant alts com a l'estiu.

Així que continueu fent vacances a l'agost, que jo les gaudiré a la tardor  .

Espero que hagueu tingut bones vacances, o que les tingueu si encara no les heu fet."

Mònica Rius

 

Menorca

En aquest número, ampliem horitzons, y per celebrar l'arribada de l'estiu, m'agradaría parlar d'una altra de les illes,

de Menorca, que si bé no conec tant com Mallorca he pogut disfrutar-la durant un cap de setmana llarg.

Que dir, doncs a trets generals el mateix que Mallorca, tant a prop, tant per disfrutar, i la gent encaparrada en viatjar a l'altra punta de món, sobretot al Carib, en busca d'aigües cristal.lines. Doncs dóno fe que d'aigües crista.lines en tenim ven a prop.

Al s.XVIII, durant la guerra de succesió española,Menorca fou invadida pels anglesos i durant mes de 60 anys va ser de dependència britànica.

Durant la guerra dels 7 anys (també al segle XVIII), Menorca fou francesa. Amb el tractat d'Amiens de 1802, Espanya recuperà finalment Menorca,  un enclau important en el Mediterrani i refugi de pirates.

Per arribar a Menorca es pot fer per aire (fins i tot en temporada d'estiu hi ha vol des d'Alguaire amb Air Nostrum d'Iberia) o bé per mar (desde Barcelona).

L'illa es ben petita. La població no arriba a 100.000 habitants, i el seu punt mes alt és el monte Toro, de 358 metres, al municipi d'Es Mercadal. La distáncia entre Ciutadella i Maó es d'uns 38 km en línea recta, i están de punta a punta d'illa.Hi ha una carretera principal que enllaça les dues "capitals" i d'aquesta carretera surten com rames altres carreteres secundàries o camins per accedir a altres localitats o platges.

Menorca, com la resta de les illes, viu basicament de turisme estacional (que va arribar tardiament), tot i que els seus origens son el calçat i l'agricultura.

 Però a l'illa es poden fer infinitat de coses. El centre, amb un paisatje esquitjat de verd y marró,  color (i olor)  de camp, tant de casa meva, ofereix una oferta de turisme rural, de tranquilitat, on es poden visitar granjes, cases d'agroturisme, etc.

En aquest sector trobem el formatge denominació d'origen de Maó. No podeu marxar sense tastar-lo ni sense comprar-ne un.

Rodeja l'illa el Camí de Cavalls, un sender encestral de 185 km, que recorre pam a pam la costa menorquina, en sentit circular. Creua barrancs, valls, torrents, aiguamolls i zones de cultius. Conecta atalaies, torres de vigia, fars i trinxeres i condueix a bona partde les cales de l'illa.

La volta es pot fer a peu (trekking) o bé amb bicicleta, mitjà de transport del que podran gaudir per Menorca els amants de la bici, ja que l'illa és un paradís cicloturista.

L'illa de Menorca fou declarada reserva de la bioesfera per l'UNESCO, i és un dels últims paraisos del Mediterrani per practicar esports rodejats de natura.

Menorca també és un indret atractiu pels amants de la història, sobretot de les cultures talaiòtiques. La cultura talaiòtica es va originar a Menorca i Mallorca a finals del II mil.leni abans de crist. El seu nom prové dels talaiots (torres de vigilància) i son restes prehistòriques.

Algunes restes, de les mes conegudes son: Naveta dels tudons, Talatí de dalt, Torre d'en galmes o poblat de Trepucó.

I com no, Menorca és natura, però també és sol, sorra i aigua, i això es sinònim de cales de somni i platges cristal.lines.

Al sud, cales petites, de sorra blanca, algunes de difícil accès, conectades entre elles pel camí de cavalls. Aigües en totes les tonalitats de blaus que un es pugui imaginar.

D'altres rodejades d'urbanitzacions, però no menys atractives.

Al nord, platges mes salvatges, obertes al vent, a la tramuntana, fins i tot una de sorra roja, com cala pregonda, al municipi de Fornells.

I no podem deixar de visitar algún dels fars, tant emblemàtics del paisatge de Menorca, con el de punta Nati, Cavalleria, etc. Destacar el de Favàritx, al nordest de l'illa, ja que es troba rodejat d'un paisatge de sorra fosca, com volcànica, més semblant a les illes canàries que al de la resta de Menorca.

Menorca, l'illa del vent, l'illa de la calma, l'illa que t'atraparà, tant si hi vas per dos dies, cuatre o quince dies.

I quan te'n vagis només pensaràs en tornar-hi, sigui quina sigui la motivació que t'hi hagi fet anar: Platja, senderisme, gastronomía, etc.

Disfruteu de l'estiu i de les vacances!

DES DE SES ILLES

L'altre dia anava amb l'autobús i sentia com dos noies parlaven al meu costat i una li deia a l'altra que el dia abans habia anat a veure a una nena recen nascuda, filla d'una companya de feina i que li havien posat de nom Nuredduna.
Em va cridar l'atenció i en arribar a casa vaig buscar per internet informació sobre Nuredduna. Si es veritat que sabia que a Palma hi ha un carrer que es diu així, ja que hi ha una parada d'autobús que utilitzo de vegades, pero no sabia la llegenda de Nuredduna.
Nuredduna és (més ben dit, era) una sibil.la (personatje mitològic) creada per l'escriptor mallorquí (de Pollença) Miquel Costa i Llobera. Costa i Llobera fou un escriptor important en l'època (principis del segle XX), ja que el van nombrar "Mestre del gai saber", al guanyar tres premis dels Jocs Florals. Va plasmar el mite de Nuredduna en el seu poema "La deixa del geni grec", dins del llibre "Tradicions i fantasies". Aquest poema es va convertir en òpera l'any 1947 amb llibret de Miquel Forteza y música d' Antoni Massana.

Nuredduna vivia en el poblat talaiòtic de Ses Païsses, a la zona d'Artà (nord est de l'illa), i era neta del sacerdot de la tribu.

Un dia va arribar navegant Melesigeni, entre altres companys, que fou capturat i fet presoner, amb l'intenció d'oferir-lo en sacrifici als déus de la tribu.
Com provenia de terres hel.lèniques, Melesigeni parlava llengua forastera i Nuredduna noentenia res. Malgrat això, en el seu captiveri, ell tocaba la lira, i la seva música si que era entesa, com també el que transmitia la seva mirada.Amb tot això, Nuredduna es va enamorar  d'ell.
Desobeïnt al seu propi poble, el va ajudar a escapar. Melesigeni va poder fugir, però ella ho va haver de pagar. La seva condemna fou èsser lapidada. Mentre era apedregada, i abans de l'últim al.lè, les pedres li van dir: "Per un batec de l'ansia amb què ton cor expira, daríem les centúries de calma que tenim."
Nuredduna es va arrossegar malferida fins a les coves on es va amagar el seu estimat, arribant a morir abraçada a la seva lira, aquella que habia fet que s'enamorés d'ell malgrat no entendre ni una paraula del que deia.

Costa i Llobera explica perquè tria el nom de Nuredduna per a un dels seus personatjes: "Aquest nom l'he format sobre el mot "nur", que en llengües antigues de l'Orient significa  foc, per la qual cosa fou anomenada Nura pels fenicis l'illa de Menorca, on sigularment  abunden els talaiots, monuments que encara es diuen nuraghe a l'illa de Sardenya. Així Nuredduna ve a esser com una personificació del foc sagrat de la raça, la seva sacerdotessa poètica. Li he donat caràcter sibil·lític per lo arrelada que està a Mallorca  la tradició de la   Sibil·la".

La llegenda de Nuredduna ha conseguit traspassar la realitat de la ficció, ja que n'hi ha que diuen, que en les nits d'estiu, quan el cel està clar i la lluna brilla intensament, es pot veure per les coves d'Artà la figura d'una jove que duu una lira i que entre cants, mira l'horitzó esperant que la mar li dugui de nou el seu amor, l'amor al qual va entregar la seva vida i el que la va convertir en llegenda.

 

 

 

  Mónica 

Xerren Baleà

Mai habia parlat (o xerrat) tant català (diguin el que diguin) com aquí a Palma. Ni quan era  a Lleida ni molt menys a Vielha.
N'hi ha qui s'encaparra en dir que no parlen català a Mallorca, que ells "xerren baleà", però la veritat es que ens entenem quan parlem, i jo, ho faig en català (tot i que cada cop se m'escapen més expressions mallorquines, i això que no el parlo amb la meva familia política, però si a la feina.)
També hi ha gent que quan veuen que no parlo mallorquí, em canvien i se'm dirigeixen en castellà, jo els dic rient que segueixen en mallorquí, que els entenc, i em diuen (en castellà) que es imposible, que català i mallorquí no son el mateix.
El tema de la llengua, més ben dit, de com denominar a la llengua, está constantment en boca de tots. En el tema de la vaga de docents, on uns hi volen veure procatalans vs. probalears (tot i que aquests la major part del temps "xerren foraster"),i també en el tema delmèrit o requisit del català en la funció pública.
Qui s'ha proclamat com a defensor de baleà (com a llengua diferent del català) es el circulo balear, una fundació, una mica dels temps de "paquito", que només veient la seva pàgina web ja donen ganes de sortir corrents, ja que es poden llegir paraules tals com "adoctrinament", paraula molt propera al ministre Wert.
A molts dels membres d'aquesta associació se'ls considera forasters( tot aquell que no és balear se'l tracta de foraster) per bona part dels mallorquins.
Dels trets del mallorquí que m'agraden més, hi ha l'article salat, i si em fecin triar una expressió, triaria "barco de rejilla".
El barco de rejilla és una expressió que utilitzen els que parlen mallorquí, quan algú no vol parlar mallorquí o els desprècia la llengua, els i diuen: Sino t'agrada, barco de rejilla (crec que tothom entén l'expressió, una rejilla, o reixa, s'enfonsa).
El català es parla a Mallorca des del temps de la conquesta de Mallorca al s.XIII, aquesta fou repoblada per gent sobretot de Rosselló o de l'Empordà, d'aquí a que es conservin trets dialectals comuns, ja que per exemple l'article salat s'utilitza a algunes zones del empordà.
Tot i així, dins de l'illa de Mallorca solament, hi ha varietats en el parlar, per no dir ja les diferències amb el parlar de la resta d'illes. No parla igual un de Palma, que un de Manacor o de Pollença, i com passa a molts llocs, no parlen igual a ciutat que a poble. El parlar dels de poble és molt tancat i de vegades costa una mica d'entendre.
A la conclusió a la que arribo és que, els que parlen mallorquí, veuen amenaçada la seva llengua pel català "normatiu", el de Pompeu Fabra. No es que vulguin parlar castellà o que vulguin que a l'escola només s'ensenyi castellà, sino que el que no volen és que se'ls imposi el català normatiu.
He pogut comprobar que, parlant el meu català de Lleida, la gent no se sent tant amenaçada, i fins hi tot els agrada veure que a Lleida (i sobretot, si parlo de poble) hi ha moltes paraules o expresions que s'asemblen molt, per no dir que són iguals.                                                              

      Mònica

 

DESDE SES ILLES

Les festes de Nadal les solem associar  amb familia, amics, regals, cava, pero sobretot, amb menjar.
Acabem tots, després de dos setmanes a petar, i amb la promesa de començar dieta passat festes, ni que sigui per depurar el cos després dels excesos nadalencs.
Ja que es època de menjar, vull parlar una mica de la gastronomia de l'illa de Mallorca i dels plats o dolços típics de cada època de l'any.
Per a molts el primer que passa pel cap es la sobrassada i l'ensaimada (productes que fins que no els tastes a mallorca no saps el que es una bona sobrassada o ensaimada), però la gastronomia mallorquina és molt més àmplia, i està basada sobretot en en verdures i oli, productes ben mediterranis.
Així doncs, el que marca el caràcter de la gastronomia són, el cultiu de verdures i cereals, les matances, i la pesca.
La cria de porcs i la matança d'aquests permet no solament disfrutar de la sobrassada, sino també d'una àmplia varietat d'embotits, com pernil, camaiot i butifarró.
En tema de dolços, també hi ha un gran assortiment, ja que a l'illa hi ha una gran tradició pastissera que data del segle XIV. Son típiques les coques de patata i anís, els robiols per setmana santa (mitjes llunes de pasta farcides de mermelada o cabell d'angel), els crespells  (el que nosaltres coneixem com a mantecados).
Agermanats amb la gastronomia de lleida, en que es ben típica la coca de recapte, aquí 
tenim la coca de trampó, ben fàcil de fer i ben bona. És una coca de recapte amb pebrot verd, tomata i ceba, un bon rajolí d'oli, i al forn.
Un altre plat que ens agermana amb els catalans és el pa amb tomata, que ells en diuen pa amb oli, son llesques de pa de pagès, lleugerament torrades, fregades amb tomàtiga de ramallet (tomata de sucar) i un rajolíi generós d'oli. Hi ha moltes pambolieries per l'illa i es típic quedar per anar a fer un pa amb oli,un plat sencill i barat.
Per èpoques de l'any, al gener, es tradició per la setmana dels barbuts (entre ells Sant Sebastià)  sortir al carrer i fer foguerons per a torrar (es a dir, menjar carna a la brasa), que junt amb el pa amb oli, es un dels menjars que es fa quan es reuneix molta gent.

Per carnestoltes, al febrer, es fan espinagardes (coques de recapte amb espinacs) i ensaimades de carnestoltes, amb un tros de sobrassada i carabassó confitat a sobre.

Per pascua, tenim les panades de carn, pasta rodona farcida de carn de matança, saïmi opcionalment s'hi podem posar pèsols.

A l'estiu, que no faltin els gelats, ben típics de la zona de sòller, i durant tot l'any,un dels plats típics que podreu trobar a tots els menús es el frit mallorquí, que pot ser de matança o de peix. 

Els ingredients principals son carn i fetge de porc o corder, fregit amb oli, ceba, tomata, pebre i patata. Hi ha llocs on hi solen posar fonoll per aromatizar.
Aquest és el frit tradicional, el conegut de matança, però n'hi ha d'altres que no duen fetge o fins i tot de peix, on es substitueix la carn per algún tipus de peix.

Parlant de peix, un de ben apreciat a l'illa, potser el peix per excelència és la llampuga, s'acostuma a pescar a finals d'estiu, i es el peix estrella dels mercats en aquesta època de l'any.

Per anar acabant, ja que la boca es fa aigua i la gana comença a apretar, dir que a part de tot això, també hi ha beguda típica, com és el licor d'herbes, comparable al orujo, un bon digestiu per acabar els àpats aquestes festes.

Espero que no se us hagi despertat molt la gana. Bones festes "

 

Monica

DES DE SES ILLES

Tinc la gran sort de viure just on comença Sa Serra, la Serra de Tramuntana (o on acaba depen del costat des d'on ho miris). Tinc unes vistes privilegiades des del vitrall del menjador, però, tristament des de fa uns tres mesos, part de les vistes son taques negres i esquelets de pins cremats.

La nit del 26 de juliol les flames de l' incendi de la serra es veien desde casa meva, un incendi que va cremar més de 2000 hectàrees i que va obligar a desallotjar masies i algún nucli urbà.
Mallorca compta amb un patrimoni natural inmens, últimament bastant castigat pels incendis, la gran majoria provocats, i molts d'ells, sota sospita de requalificació de terrenys per poder-hi construir cases en zones ben llamineres pels excèntrics adinerats extrangers.
La Serra de Tramuntana fou declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco al juny de 2011, està situada al noroest  i alberga els tres grans embassament de l'illa: Cúber, Gorg Bblau i el militar Puig Major. Les montanyes més altes son el Puig Major (1445m), i el Puig de Massanella (1348m).
De formació calcàrea, proliferen numeroses coves en tot el seu llarg, també hi trobem el famós Torrent de Pareis (més conegut encara si cap, per sortir en un conegut anunci de cervesa mediterràneament), amb parets verticals de fins a 700m. Torrent perillós, no solament per la carretera que hi duu, sino per la inconsciència de molts turistes de voler descendre pel torrent amb xancletes i sense habituallament.
La carretera de la serra es estreta, i curvejada, però ens ofereix unes vistes inigualables i uns miradors que valen la pena descobrir.
A part de la serra, també trobem altres espais naturals com S'albufera, el parc natural de Mondragó i l'illa de Cabrera.

S'albufera es un parc natural situat a l'extrem oposat de Palma, al est de l'illa, es una zona humida, extensa, d'unes 1700 hectàrees. És una antiga llacuna separada del mar per dunes. La seva condició d'humidal la fa una zona molt rica en vegetació, fongs, animals, etc.

Aquest parc es pot visitar de 9 a 18 hores tots els dies de l'any, amb permís, però gratuit, es solicita al centre de recepció del propi parc (no obert els dies de Nadal i any nou). L'accés al parc es peatonal o bé amb bici.

El parc de Mondragó es troba al sud de l'illa al municipi  de Santanyí i ocupa prop de 800 hectàrees. Unes 95 son de propietat pública, i la resta, privada, dedicades al conreu de secà.

Hi abunden parets de pedra en sec i barraques de roter (refugis de pedra seca).
La vegetació es la típica d'una zona més aviat àrida. Hi ha força aus.
Hi trobem la famosa i paradisíaca cala Mondragó, però alerta, fan pagar 5 euros per aparcar el cotxe.

L'illa de Cabrera es troba al sudoest de Mallorca. S'hi pot accedir en vaixell des de Palma, o desde la Colònia de Sant Jordi. Des del far de Ses salines, es tenen unes bones vistes de l'illa també. Fou declarada parc nacional marítim terrestre de l'illa de cabrera l'any 1991.

És una zona amb força afluència de fondeig d'embarcacions i freqüentada pels amants de busseig.
Destaca una gran cuantitat d'aus marines.
Està prohibida la pesca, la caça i la recolecció de vegetals.

Tot aquest patrimoni del que disfrutem a Mallorca es de tots, els que hi som, els que el volen visitar i les generacions futures que vindran i entre tots, l'hem de cuidar i mantenir. Hem de pendre consciència d'això, i els governs, els que hi ha ara i els que vindran han d'entendre la importància de prevenir. No s'hi val a retallar en tot.

A disfrutar!

Mònica Rius"

 

Mallorca per a totes les butxaques

Amb la caloreta del mes de Juny molts i moltes ja comencen les vacances o les tenen a tocar dels dits.
Aquest any molta gent es quedarà sense moures de casa per les vacances degut a la crisis.

De vegades però, no cal gastar-se massa diners, i ven a prop de casa podem gaudir de destins espectaculars i perquè no, econòmics.

Jo començo vacances la primera quincena de juliol, i vindré cap a la terra ferma, però qui vulgui fer el camí a la inversa, aquí a Ses Illes pot trobar ofertes d’oci i de vacances, per a totes les butxaques, ja sigui per un presupost més ajustat o per aquells que van sense preocuparse dels diners que es gastin.

A Mallorca hi podreu trobar de vacances gent de qualsevol clase social, de hotels de 5 estrelles exclusius per a adults només (no accepten nens menors de 18 anys), molt demandats cada cop mes fins el turisme barat de borratxera rollo Lloret amb la pulsereta del “tot inclòs”, molt sol.licitat pels joves anglesos. També hi ha el turisme de iots, anclats als ports exclusius de Puerto Portals o Port Adriano o bé fondejant en paradisíaques cales de color blau turquesa. I també les segones residències de la clase “pudiente” enmig dels pinars mediterranis, amagades de l’ull  humà i dels curiosos, amb fortes mesures de seguretat, i que ofereixen als habitants tranquil.litat i anonimat. Gent que gaudeix d’aquestes segones residències poden ser, per exemple, Michael Douglas o Claudia Schiffer.

Pero a part, també hi ha finques de turisme rural, hotels més normals i lloguer d’apartaments, assequibles per a totes les butxaques, només cal saber en quina zona ficar-se i en quina no. Una bona pàgina per trobar ofertes és Logitravel. Durant el mes de maig van estar fent ofertes en reserves d’hotels de fins al 50%. Jo personalment he aconseguit un hotel a Cala d’or ( sud de l’illa de Mallorca ) el primer cap de semana de setembre per 80 euros dos nits dos persones.

Aquest any a més, entre els hotelers es respira cert nerviosisme, degut a que es rumoreja que no hi haurà estiu, i si sumem que el calor es fa de rogar, s’han llençat a ofertar places i estances tirades de preu.

Si sou dels que no teniu límit a la tarja de crèdit, i no us preocupeu del que gasteu per les vacances, aquest article, us sobra, pero, si teniu un presupost mes ajustat, no teniu perquè renunciar a una escapada a Mallorca.

Mirant amb certa antelació els vols, en podeu trobar de molt barats amb Ryanair, o bé d’econòmics amb Aireuropa.

Un cop a  l’illa, imprescindible llogar cotxe, i l’hotel, la veritat es que importa poc la seva ubicació (respecte a distàncies), ja que si disposeu de cotxe en poc mes d’una hora heu recorregut l’illa de punta a punta.
El plat mallorquí per excelencia és el pa amb oli (el nostre pa amb tomàquet), assequible per a  tots els públics, acompanyat de pernil, formatge o bé sobrassada, i unes olivetes.
Anar a la platja de moment, es gratis també, així que, amb el cotxe, podreu gaudir cada dia d’una platja diferent. De les mes massificades (les més properes a Palma), fins les més tranquiles (zona d’Andratx), passant per paradisíaques cales (zona de Sananyí i Manacor), de les que no us salvareu de caminar algún que altre quilometre si voleu gaudir d’una de bona.

Una altra de les coses gratis, i espectacular es la posta de sol, desde qualsevol platja, mirador, o penyasegat. La podeu disfrutar des d’algun local on us ficarán música chill out disfrutant un còctel o bé amb una cerveseta fresca del super asseguts al terra . Les dues opcions són bones, ja que la posta de sol, és la mateixa.

Així que, no us ho penseu més, si encara no teniu destí aquestes vacances, Mallorca us espera.

Si El correu de la OP ho vol, ens veiem passat l’estiu!

Bones vacances.

Mònica Rius