L’ÚLTIM VOL DE PETR GINZ

A l’any 2003 es preparava el vol de la llançadora espacial nord-americana Columbia i un dels membres de la tripulació era, Ilan Ramon, d'Israel, la seva mare havia viscut els horrors del camp d'extermini d'Auschwitz. Probablement per això, Ilan va decidir portar a l'espai un record, un símbol de la tragèdia de l'holocaust. Es va dirigir al museu de l'holocaust Yad Vashem de Jerusalem, on està dipositada la major part de dibuixos de Petr que s'han conservat, i va seleccionar, amb els membres del Museu, el quadre titulat “Paisaje Lunar”.  

Petr Ginz, Paisaje Lunar", 1942-1944, dibuix a llapis sobre
paper, 21 x 14,5 cm. Domnació de Ota Ginz.
Haifa, col·lecció del Museu d'Art Yad Vashem, Jerusalem

El tràgic destí del Columbia va commoure al món sencer. Igual que la resta de la tripulació, Ilan no va sobreviure al vol. Una vida jove que hagués pogut contribuir al progrés de tota la humanitat, es va truncar en un sol instant. I la mort del cosmonauta israelià, Ilan Ramon, li va recordar sobtadament al món, el destí d'altres centenars de milers de persones que es trobaven també al començament de les seves vides, a les que va posar fi l'holocaust. Petr Ginz és un símbol i el seu representant.

Text tret del llibre "Petr Guinz -
Diario de Praga (1941-1942)"
Ed. Acantilado

I va ser precisament el dibuix de Petr, que es va emportar al cosmos Ilan Ramon, el que va fer que tornessin a veure la llum les pàgines del diari escrit des del 24 febrer 1941 fins a agost de 1942. Unes setmanes després del tràgic final del Columbia, algú es va posar en contacte des de Praga amb el museu Yad Vashem i es va oferir a vendre'ls sis quaderns escrits per Petr i els seus dibuixos. Els havia trobat en un vell edifici del barri de Praga de Modrany, que havia comprat anys abans. S'havia desfet de la major part dels trastos dels que aquell vell edifici estava ple, però per algun motiu incomprensible havia conservat aquells quaderns i aquells dibuixos. Es va recordar de la seva "troballa" quan va sentir comentar a la televisió txeca, en relació amb la catàstrofe del Columbia, la història d'un noi de Praga anomenat Petr Ginz, i va enviar a Israel, per correu electrònic, imatges dels textos i els dibuixos que havia trobat.
Petr Ginz, (1928-1944), va néixer a Praga el 1928, de pare jueu i mare txeca i ària. Als pocs anys va destacar pel seu gran talent i creativitat, tant en el pla literari com en l'artístic. A finals de 1942 va ser traslladat al gueto de Terezin. En 1944 va ser deportat a Auschwitz, on va morir assassinat per la barbàrie nazi, a l'edat de 16 anys.

Segell de correus emès amb motiu del tràgic accident del transbordador nord-americà Columbia STS 107, en el que entre altres, morir l'astronauta israelià Ilan Ramon, que va portar al cosmos una reproducció d'aquest dibuix. El segell és obra del pintor Pavel Hrach. El gravat és obra de Václav  Fajt. El segell, de 26 x 40 mm., en un plec de 76 x 116 mm., es va imprimir a la fàbrica postal de valors de Praga SA, gravat en relleu, color negre, combinat amb offset en color.

Antoni Boneu Puig

Unitat de Distribució