Dolores Ibárruri

Gallarta, Vizcaya, 1895 – Madrid, 1989)
Coneguda amb el nom de “La Pasionaria“, neix en una família minera conservadora. Comença a interessar-se per la lluita obrera per la influència del seu marit, militant socialista amb el qual es va casar al 1915. Comença a agafar prestigi com a oradora gràcies a l’acció que va dur a terme en la vaga general revolucionària de 1917.
Impressionada pel triomf de la revolució bolxevic, Dolores Ibárruri participa activament en l’escissió del PSOE, que donarà lloc al naixement del Partit Comunista d’Espanya l’any 1920, arribant a formar part del seu Comitè Central al 1930. Va ser empresonada dos cops durant la II República, al 1931 i al 1933. Durant la Guerra Civil durà a terme una gran feina propagandística que la farà convertir-se en un símbol de la resistència i de la combativitat de l’Espanya.

Es mejor ser la viuda de un héroe que la mujer de un cobarde.