dimarts, 6 de gener del 2015

REFRENDO

( latin: referendum)
Avui que  és parle molt d’aquesta paraula,  en el nostre argot postal el REFRENDO ja te uns quants anys ( fins i tot abans que no  estes tant popularitzada)

Refrendo:  és la acció de estampar el segell de dates sobre l’enviament postal. Per així donar validessa al enviament amb data.

G20

Si parlem de G20, el podríem definir com: El grup de vint anys (G-20) és un espai de reflexió i un fòrum per a la cooperació, on els països membres discuteixen temes relacionats amb el sistema financer internacional, estabilitat econòmica i el creixement. Participen els països industrialitzats i les economies emergents. aquest grup de països és crea per als voltants de 99, amb els primers integrants del G7,
Però aquesta definició no es de la que volem fer memòria, a Correos des de fa moltes dècades hem tingut i tenim impresos amb aquest nom, tots ells relacionats amb l’enviament de diners, però el G20 acompanyat del G21, va ser un dels impresos més importants contablement parlant, mes coneguts com “la sabana o llençols”, la seva funció era contabilitzar dia per dia els moviments dels girs ordinaris, urgents, ioc, fnass, etc... tant de admissió, pagament o retornats, on temps enllà els mes agosarats de la historia eren capaços de sumar sense calculadora les sumes amb columnes i quadra’n tot el sistema contable de l’oficina.
També dir, que la nostra oficina està en un grup que es diu G18 actualment, algun temps també vam ser G20, on formen part les oficines de la gerència amb mes ingressos o categoria important.
Així doncs..... es veu que aixó de la globalització, nosaltres contablement i de representació ho tenim ja fa molts anys.... casualitat o no, el G20 i el G21, va desaparèixer amb arribar l’era informàtica, on el sistema ja té totes les dades i no fa falta anar l’últim dia del mes a la tarda a l’oficina per quadrar contablement .
Com de “G” ni hi han molts un altre dia parlarem d’aquells que possiblement el nostre record sigui mes present...

Visca el “G”

SOL I SERÈ

Èxtasi. Llum. Clavell. La matinada.
Sol i serè per vies innombrables.
Absent i aci varat de quatre potes
Com un vaixell a les aigües del port.
Èxtasi. Llum. Ancorat i salvatge
Amb un dolor que estranyo i no sé dir,
I el tintineig de les noves paraules.
Et sento lluny i entristit cor caduc,
(només vint-i-tres anys) però caduc.
I toques (com et toca!), lleu,
La llosa del silenci!
Mut. Te n’adones? Cec
De mirar i de parlar. Calla. Ja ho sé.
Et sens ombra vivent amb dret a ser
Només un pensament pul·lurador.
I n’estàs tip; i n’estàs fart; i n’estàs plé.
(Ànima meva: Quin Nord caldrà seguir).
N’estic cansat. (Quin Nord retrobarem?).
Ànima meva: Calles. Com el glaç.
Èxtasi. Llum. Clavell. La matinada.
(Roda d’un temps contra el temps et baralles
Sol i serè per vies innombrables)

(De: “Els passos”)

Jordi Guasch - 1974

RIO ABIERTO

Ed. Plec
Lleida 2014

És un recull de fotografies de Ander Maishkyn (Miguel Castellano) acompanyades de tetxs de Ester Bravo. La darrera publicació de Plec. Tant unes com els altres amb una extraordinària qualitat.
"La resonancia de dos formas de entender y expresar, que permite llegar allí donde uno solo no puede"

Si us interessa podeu demanar-lo a:
pleclleida@gmail.com

EL MEDITERRÁNEO NO ES UN VERTEDERO

El Mediterráneo es un gran lago que se comunica con el océano Atlántico por el estrecho de Gibraltar y de una manera artificial, es decir creada por el hombre por el canal de Suez, siendo el estrecho de Gibraltar por donde se renueva por una corriente de entrada y otra de salida, algo así como nuestro sistema circulatorio, en realidad se renueva cada 90 años. Tiene una superficie de 4000 Km de Este a Oeste y unos 800Km. de Norte a Sur.
Tiene unos 69 ríos que desembocan en él, siendo el Ródano, el Po el Ebro y el Nilo los más importantes. Su población está más poblada en el Norte que en el Sur, igual que el desarrollo, es decir que esta desequilibrada. Ha sido fuente de grandes civilizaciones desde la minoica hasta el imperio otomano, pasando por los fenicios, los griegos, romanos etc. Y una gran ruta marítima y comercial, además de cultural, pero actualmente el Mediterráneo está enfermo. 
Esta enfermo porque no lo hemos sabido cuidar y hemos pensado que como no lo veíamos no se acumulaba la basura y que el agua lo limpiaba todo, incluso a ella misma, pero craso error, nada más lejos de la realidad.
La contaminación del Mediterráneo tiene tres puntos: los vertidos del petróleo, los vertidos industriales y químicos y los vertidos urbanos.
Los vertidos del petróleo provienen de la limpieza de las sentinas de los petroleros y de los accidentes de carga y descarga del producto, muy habitual en la bahía de Algeciras. El Mediterráneo tiene un gran tráfico de petroleros tanto en distancias cortas de Sur al Norte como en distancias largas que vienen del golfo Pérsico por el Canal de Suez y van hacia el Estrecho de Gibraltar para alcanzar el Atlántico. El Estrecho de Gibraltar es uno de los espacios de más tráfico del mundo. Afortunadamente no ha habido ningún desastre tipo Costa de la Muerte, ya que su capacidad de regeneración es muy limitada debido a su baja capacidad de dispersión y dilución. Esperemos que continúe de esta forma, pues tiene gran número de refinerías en toda su cuenca.
Los vertidos industriales y químicos son muy variados pues provienen de las industrias de curtido de pieles, las químicas, las celulosas, las refinerías, las químicas, etc. Siendo las zonas costeras cercanas a las grandes ciudades y las costas delimitadas desde  Barcelona a Génova donde más contaminación. Y no hay que pensar mucho es la zona industrial del Mediterráneo, y donde como siempre las grandes compañías donde no invierten nada en el reciclaje. Tampoco tenemos que olvidar la contaminación producida por el arrastre de nutriente agrícolas (fosforo y nitrógeno), siendo el Nilo quien más arrastra. Aquí tampoco las autoridades saben poner límites.

Y por último la contaminación por vertidos urbanos, que si bien en la zona Norte se ha reducido, en el Sur y en el Este ha empeorado grave mente en los últimos años (Argel, El Cairo, Estambul)
Los nutrientes agrícolas y los detergentes urbanos favorecen la eutrofización. La eutrofización es el enriquecimiento de nutrientes de un ecosistema, que por lo general es muy elevado. Mientras que los metales pesados y organoclorados tienen el riesgo de entrar en la cadena trófica.   La cadena trófica es la cadena alimentaria.
Cuidemos nuestro precioso lago, cuna de muchas civilizaciones, pero cuidémoslo entre todos de Norte a Sur y de Este a Oeste, desde la política, con buenos proyectos medioambientales, los grandes explotadores entendiendo que si se agotan sus recursos, no podrán ganar más dinero y nosotros no tirando productos no reciclables en las playas. Seamos conscientes todos que los recursos naturales también se agotan. Seamos conscientes que los plásticos matan a un montón de ballenas, tortugas, etc. Piensa que en la cadena alimentaria también estamos nosotros incluidos. Basta ya, Sr. Soria de buscar petróleo en pasajes naturales y destruir lo que tenemos. No a las prospecciones de hidrocarburos, si a las energías renovables.

El mar no es un basurero.
Mª José Ferriols

SELFIES

Sembla poc discutible que la cultura dominant a occident és l’anglosacsona. En conseqüència el idioma predominant (a banda el nombre de persones que el parlen) és l’anglès. Com abans el francès, l’anglès ens aporta cada dia més paraules al nostre vocabulari. Moltes s’incorporen al nostre idioma perquè pot ser no tenen una traducció concreta. Màrketing seria un exemple. No és el cas, però, d’una paraula que diríem està fent furor: Selfies, que voldria dir “fer-se un mateix alguna cosa”. S’aplica darrerament al camp de la fotografia per explicar que ens hem fet una foto nosaltres mateixos i més concretament amb el telèfon mòbil. A l’anglès ja tenia el seu mot concret: Selfportrait. I aquí també tenim el sinònim: Autoretrat. Són les modes que tot ho canvien.

Autoretrat

L’autoretrat, en termes d’art, forma una disciplina pròpia. Al llarg dels temps molts pintors l’han practicat. Rembrant (documentats uns 90), Van Gogh (29), Frida Kahlo, , Picasso, Alberto Durero, Salvador Dalí, Leonardo da Vinci, Francisco de Goya, Edgar Degas, Miguel Angel, Claude Monet, Diego Velazquez, Matisse, Andy Wharhol, i un llarg etcètera tenen producció.
En l’art fotogràfic passa el mateix. Fotògrafs com Stanley Kubrik, Richard Avedon, Robert Mapplethorpe, Català Roca...tenen obres dedicades a ells mateixos.  
L’autoretrat, és una variant que pot resultar fins i tot divertida i de la que podem aprendre una mica més de fotografia. No hi ha una tècnica estàndard. Podem deixar volar la nostra imaginació i enginy.  L’únic necessari som nosaltres mateixos i una càmera. A continuació unes senzilles idees per començar.

Cámera a les mans
La manera més fàcil, és sostenir la càmera amb els braços amb l’objectiu mirant cap a nosaltres i un dit al disparador. Normalment serà una imatge del rostre i per tant l’objectiu que farem anar haurà de ser tipus angular (de 18 a 35) Si la màquina no te enfocament automàtic haurem de ser curosos en fixar prèviament la distancia i utilitzar una obertura de diafragma més aviat petita  per evitar sortir borrosos. Si la màquina te autofocus (avui dia quasi totes) només ens preocuparem de les condicions de llum, fons i el que és més important, quin angle expressió facial volem transmetre.

Trípode
Però podem ampliar les possibilitats utilitzant alguna ajuda. La més útil és el trípode. Ens possibilita augmentar el camp de l’escena i fer el retrat de rostre, mig cos o cos sencer, dempeus, asseguts, estirats a terra...com vulguem. Amb aquest sistema, a banda de les precaucions comentades en el paràgraf anterior,  no tenim possibilitat de prémer el disparador de la càmera, de manera que caldrà utilitzar el temporitzador (millor 10 segons per tenir temps de situar-nos) o el disparador a distància que moltes màquines ja tenen. En aquest darrer cas també convé ficar temps de demora al disparador, però no cal córrer a “posar”.
Trípode i mirall

A partir d’aquestes senzilles orientacions tècniques, podem ficar en marxa la nostra creativitat.
Un complement que ha estat molt utilitzat i que a mi m’agrada molt, són els miralls. Un mirall, multiplica l’escena. La versió més senzilla, seria fer-nos el retrat que incorpora a la mateixa màquina. Però si cerquem l’angle adequat –i un trípode o recolzament per la càmera- aquesta no sortirà.
Vidre de finestra
Una variant, són els vidres. En determinades condicions de llum, els vidres reflexen les imatges i a l’hora permeten veure l’escena de l’altre costat, de tal manera que podem aconseguir escenaris diferents, inversemblants, fins i tot surrealistes.

Ombra
Finalment, hi ha un altre tipus d’autoretrat que resulta més atípic, però que també te la seva vessant artística: Capturar l’ombra del fotògraf. En exterior molt ben il·luminats, podem fer una foto de la nostra ombra. Te importància la quantitat de llum per obtenir un bon contrast. Pot ser llum natural –el sol- o bé artificial com per exemple un lloc amb molts focus o faroles.

Així doncs, tenim moltes possibilitats per a fer fotografia quan estem sols i volem fer un retrat. Un bon aliment pel narcisista que pot ser portem a dins.


ACTIVITAT
ElCOP us proposa que ens envieu els vostres autoretrats. Amb càmera i imaginació. NO SELFIES. Podríem fer una galeria. Animeu-vos! Els podeu remetre a:  elcorreu.op@gmail.com

Rafel Baitg
(Fotografies Rafel Baitg)

SALMON A LA MORUNA

Ingredientes (para cuatro personas):
-          3 Filetes de Salmón de unos 300 grs. c/u
-          4 Tomates (en rodajas)
-          1 Pimiento Rojo (laminado)
-          1 Pimiento Verde (laminado)
-          1 Cebolla (laminada)
-          1 Vaso de agua
-           ½ Vaso de vinagre blanco
-          ½  Cucharada de Comino
-          1 Cucharada de Orégano
-          ½ Cucharada de pimienta blanca
-          1 Cucharada de Pimentón dulce
-          2 dientes de ajo
-          Un poco de miga de pan
-          Sal (gorda) y Aceite
Picada  
En un mortero tradicional ponemos: la miga de pan, los ajos, la pimienta blanca, el orégano, el pimentón dulce, el comino, el vinagre, el agua y lo trituramos a mano con mortero. (No batidora!) Se rectifica de sal. Quedará una crema semiespesa.

  1. En una sartén con aceite (bien cubierto el fondo) se ponen a freír los pimientos a fuego medio. Cuando los vemos hechos (al menos 15 minutos) los trasladamos con una rasera a una cazuela plana, cubriendo el fondo. En la sartén, en el aceite y el liquido que han soltado los pimientos, ponemos a freír las láminas de cebolla y una vez que la veamos frita (empieza a ennegrecer) la depositamos con una rasera en la cazuela, encima de los pimientos. En la sartén ponemos a freír las rodajas de tomate a las que daremos la vuelta para que se frían de los dos costados. Hecho esto los depositaremos en la cazuela, encima de la cebolla. Con ello conseguiremos tres capas (“camas”) en la cazuela.
  2. Los filetes de Salmón, cortados a trozos, los depositaremos en la cazuela encima de las tres capas.
  3. Añadimos la picada y a fuego medio vamos dejando que haga “chup chup” sólo moviendo la cazuela de vez en cuando. (Sin revolver!) de 10 a 15 minutos.

NOTA: Esta receta también queda estupenda con Sardinas  

Gentileza de Mari M. Gil - Bar Sandoval