dimecres, 4 d’abril del 2012

GEORG FRIEDRICH HANDEL

HÄNDEL tenia 21 anys quan al 1706 empren un viatge a Itàlia, on va visitar les cases de distingits ciutadans a Roma, Venècia, Florència, Nàpols i Siena, els seus primers mesos d’estada a Itàlia els va dedicar a l’estudi dels compositors Italians de moda, Benedetto Marcelo, Giacomo Carissimi o Andrea Gabrieli i els seu nebot Giocami Gabrieli. La grandiositat harmònica i el sentit dramàtic que anaven impregnant les obres del compositor Alemany li van perpetre entrar en els cercles musiclas Romans. El Cardnal Colonna li engarregà algunes obres destinades a la verge i el cardenal ottoboni, que s’havia envoltat de músics de la talla de Domenico Scarlatti, Arcangelo Corelli o Antonio Caldara, el va rebre en els seves vetllades dels dimecres, per a les quals va compondre algunes obres.

A Florència estrena la cantata “LUCREZIA” l’any següent va arrigbar a Roma , admirnat en tota la seva grandesa els cants de l’Esgésia Catòlica, d’aquesta època daten les anomenades cantates Romanes, conjunt de cantetes influïdees per l’estil Italia. De retorn a Florència va representar la seva ópera “Rodrigo”, que li va aportar a més d’un triomf, el favor de Cosme III de Medeci, el Gran Duc de Toscana, i de la cantant Victòria Tarquini. Després va anar a Venècia, considerada en aquella època la metròpoli musical d’Italia, que posseïa quinze teatres d’opera, allí va conéixer la príncep de Hannover, Ernest August, i el Duc de Manchester, ambaixador d’Anglaterra, que l’animà a fer un viatge a aquest país i estabir-se a Londres.

Amb una gran popularitat, tornà a Roma al 1708, i el marquès Ruspoli el relacionà amb l’aristocràcia i la Intel.lectualitat de la ciutat. Allí, a l’anomenada “acadèmia de l’arcadia”, va conèixer els futurs pontífex Climent XI, Innocenci XIII, Climent XII i Benet XIII, molts cardenals, els prínceps de Baviera i Portugal i la reina Polònia.

Entre els músics conegé Alessandro Scarlatti, amb el fill del qual, Domenico, va conrear una gran amistad, Arcangelo Corelli, Bernandro Paquini, etc…. En aquesta època va compondre les famoses “cantates Italianes” que es van popularitzar rápidamente (una d’elles Armida Abbandonata, va ser copiada per J.S. BACH), i els oratoris “La Resurrezione” i “El Triomf D’Apolo”.

Aquell mateix any va marxar cap a Nàpols amb Scarlatti, on va rebre el nomenament de primer organista de la perlla reial, i més tard el de direcor (1709) També va ser designat mestre al conservatori Poveri de Gesu Cristo. Aquesta ciutat era, en Germen, la seu de la nova escola operistica cridad a renovar el gènere al llarg del segle XVII. Acollit amb grans honors, va rebre l’encàrrec de compondre una cantata per al casmanet del duc d’Alvitom “Ari,Galatea i Polifem”

Deixà Nàpols, i va representar a Venècia la seva opera “Agrippina”, que va ser clidament aplaudida i elogiada. Quan Händel semblava decidit a quedar-se a la ciutat dels Canals per treure el màxim profit del seu éxito, el 1710 va rebre la templadora oferta d’ocupar la plaça de mestres de capella de la cort de Hannover.

Les cantates Italianes de Handel represnten petites òperes de butxaca plenes de passions contrastans en les que es prsenten temes patorals mitològics i escenas amoroses, són obres dotades d’una ingotable inspiración, d’un cert refinament i d’un verdader laboratorio en el que Händel experimentà les mes diverses formes muscials i dramàtiques totes elles les 22  son una mervalla, les perles del Barroc pur de Händel.

El Segell musical “Glossa” recull totes aquestes contates en 7 cds, el director de l’obra es Fabio Bonizzoni, amb el grup la Risonanza, acompanyats de diferens cantans com el sopratnos Roberta Inver Nizzi, Emanuela Galli, Nuria Rial, etc…
                       
 LES PODEU TROBAR EN:



ELS 7 CDS SÓN TOTS TOTALMENT RECOMANABLES, TOTS ELLS, SEGUR,SEGUR, SEGUR, QUE OS CAPTIVARAN I AGRADARAN I SÓN ADDICTIUS!!!!!! I UNA MERVELLA!!!!!!!!!!!!

PARAULA D’UNA STONE.


Nún III - Juny 2011

La ISO

Alguns de vosaltres podríeu imaginar, que aquesta paraula, és alguna cosa relacionada amb els romans, però no!!! pels quins no ho sabeu, la ISO, és el sistema de qualitat, que les oficines de Correus, tenim ja fa uns quants anys i els CTA fa poc.
 La fórmula es: la 9001 per als processos d’oficina i la 14001 de MEDI AMBIENT, aquesta 14001, només estan certificades 16 oficines en tot l’estat Espanyol i  17 CTA.
L’altre dia, fent auditoria de 14001 medi ambient, em comenten que Correus, té el projecte de involucrar amb la millora continua de qualitat i  eficiència amb el medi ambient , implicant a tots els centres, ara mateix, estan treballant amb les carteries  les  5 S, d’origen Japonès,

 SEIRI (clasificar)        SEISO ( limpieza)

SEITON (orden)         SEIKETSU (estandarización)

SHITSUKE (disciplina y hábito)

Bé, companys-es, és un altre concepte, que de mica en mica anireu entenent i amb molta paciència, ho aconseguireu .           

 Bona sort
Núm III - Juny 2011

CASSOLA DE TROS

Aquest plat és molt típic a les nostres comarques, d’un temps ençà, aquests plats tornen amb una força titànica i d’aquesta manera donem a provar, les virtuts gastronòmiques dels ostres pobles. Les cassoles de tros van néixer quan els pagesos es feien el menjar al tros, utilitzant tots els productes naturals del temps.
La llegenda diu que uns pagesos es van posar a fer la cassola de tros, i com que hi havia tant menjar, els va sobrar molta carns, aleshores a un d’aquells pagesos se li va ocórrer començar a  afegir-hi més ingredients naturals del temps, i els va sortir una cassola ,és bona que la primera que havien fet.
D’aquesta manera va quedar constituïda la cassola de tros.

Per a 5 persones
Ingredients:

150 gr. De llonganissa a trossets

150 gr. De costella de porc a trossets

100 gr. De cansalada viada tallada a trossets

¾ de kg de cargols ben nets.

¼ d’un conill fet a trossos

2 tomàquets madurs, fets a trossos

1 fulla de llorer

¼ de kg. D’espinacs

2 patates tallades a trossets

1 albergínia a trossos

1 pebrot

Oli de qualitat, sal i un pols de pebre negre.

Picada

2 grans d’all

1 fulla de julivert

2 branquetes de safrà

10 ametlles torrades

Preparació:

Posarem una cassola de fang al foc amb oli i quan estigui una mica calent hi posarem tota la carn que tenim, ho remenarem i acabarem de posar-hi tots els ingredients a dins, menys la picada que hem marcat anteriorment. Ho anirem  remenant perquè  no se’ns enganxi i quan estiguin els ingredients a mig coure, hi tirarem la picada que hem fet al morter, amb els alls, julivert, safrà i les ametlles, l’omplirem d’aigua i tot ho tirarem dintre de la cassola. Ho anirem vigilant fins que quedi cuit.  Hem de tenir en compte que en gairebé totes les cassoles de tros els ingredients els hem de deixar coure molt, i normalment són fortes de gust, això es degut precisament a què hi ha mols ingredients

Núm II - Maig 2011

Instantànea (2)

En el comentari anterior teníem un propòsit que realitzar: Prémer el  tret fotogràfic sense tremolins. Suposo que haureu practicat força. I serà un fet assolit.
Un altre punt importantíssim com ja podeu imaginar és el domini de la llum. Us proposaré un exercici que tindrà dues parts, una amb llum natural i l’altra amb llum artificial. Si el realitzeu (sense desànim) podreu entendre què vital és dominar la tècnica, perquè sense llum no hi hauria cap fotografia.

1ª Part: Hem de escollir el element a fotografiar -ha de ser estàtic- , us deixo que siguiescollit per vosaltres, però serà al exterior i que rebi la llum del sol en algun moment. Trieu el punt de toma (on estarà la càmera) sempre haurà de ser el mateix, tindreu que fer una fotografia cada interval de una o dues hores, no es necessari que sigui el mateix dia però si que les condicions ambientals siguin les mateixes i que no passin molts dies per fer totes les fotos. Per als mes agosarats podeu variar el temps/diafragma per obtenir mes mostres. Tindríeu que anotar tot el que feu en un quadern, perquè al revisar les fotografies traieu les conclusions de perquè us agrada més la que heu escollit.

2ªPart: Demaneu la col·laboració de una persona que faci de model, seguda en una cadira heu de col·locar un punt de llum damunt della o ell, a partir daquesta posició  fareu la rotació del punt de llum en angles respecte als quadrants i paral·lels com si el cap de la persona fos la terra, a cada moviment una anotació al quadern i quan  reviseu les fotografies podreu extraure unes conclusions fantàstiques que després podreu aprofitar per fer la millor “instantània”

Recordeu que sense aquest senzill exercici es difícil aprendre a dominar la llum. 

Molta paciència i bones fotos.

 Núm II - Maig 2011

Estiramientos en la oficina

Aguantar una jornada de trabajo delante del ordenador y sentado en una silla tarde o temprano acaba pasando factura porque nuestro cuerpo adquiere posturas poco adecuadas. Los músculos se recortan y van perdiendo tono. Los estiramientos son una buena manera de desentumecernos y evitar contracturas. Las partes del cuerpo que más sufren son sobre todo las cervicales, espalda y piernas, de ahí que sea conveniente que al menos una vez a lo largo de la jornada de trabajo nos levantemos de nuestro asiento y realicemos el siguiente plan de estiramientos:
Ejercicios 1, 2 y 3 destinados al cuello. Una zona muy delicada, por lo que los movimientos deben de ser suaves y nunca forzados. Nunca realizar circonducciones de cuello completas (girar el cuello) ni bruscas porque se podría dar un pinzamiento nervioso.
Ejercicios de 4 a 9, 14 y 15 para la musculatura de hombros y espalda. Es donde se acumula la mayor parte de la tensión diaria. Se paciente y aguanta el tiempo recomendado, que oscila de los 5 a 20 segundos.
Ejercicios de 10 a 13 para brazos. Estos ejercicios nos ayudarán a estirar un grupo muscular a menudo olvidado. Ten en cuenta que la cantidad de horas trabajando con el teclado y el ratón fatigarán los músculos del brazo con el que utilizes este. Aprovecha para hacerlo cada hora ya que no es necesario ni que dejes tu puesto de trabajo.
Cualquier sitio es bueno para hacer un parentesis y practicar actividad física, en este caso a base de estiramientos, que tan bien nos vendrán para descansar de una postura rutinaria, relajarnos y aumentar el tránsito de sangre por nuestros músculos.
Recuerda que como todo en la mejora de la postura corporal, la constancia es algo importante, no vale hacer los estiramientos tan solo una vez, tómate como objetivo hacerlos al menos 2-3 veces a la semana y con el paso del tiempo verás los resultados.

Jesus Gilart

 Núm II - Maig 2011

La salut emocional

Sovint situem en el nostre cor el lloc on s’ubiquen els sentiments. De fet, quan patim angoixa per alguna cosa, ens duem la mà al pit, perquè hi sentim una pressió, o un pes. Hi ha qui, després d’una situació d’estrès important, ha patit un infart. No és l’únic lloc on es fa palesa la relació entre cos i ment: de vegades,  la fatiga emocional la portem lligada a un dolor a les cervicals, com qui carrega una motxilla, i sovint sentim cremor d’estómac quan hem d’aguantar-nos les ganes de dir el que pensem.
De fet, diferents neurotransmissors i mecanismes hormonals lliguen allò que li passa al nostre cervell amb la resta del nostre organisme. Factors externs, com l’ús de drogues o de substàncies nocives com el tabac i l’alcohol, o la ingesta de determinats aliments, també es relaciona amb sensacions subjectives. Qui no ha anat a obrir la nevera quan està decaigut?
Bé, si assumim que aquesta relació cos-ment existeix de forma natural, per què no l’utilitzem de forma positiva?
Donar un bon passeig en un indret solejat per gaudir del paisatge, anar a veure un familiar estimat només per veure-s’hi reflectit en el fons dels seus ulls, donar la mà a un nen petit, compartir una pel·lícula o un silenci amb un amic, o menjar-se un trosset de xocolata després de sopar, fer ganxet, donar-se un bany relaxant, poden tenir també un efecte balsàmic en el nostre cos.
Totes aquestes sensacions positives produeixen la secreció d’endorfines que, entre moltes altres funcions, regulen el dolor.
Cuidar-se d’un mateix i donar-se petits premis emocionals és el primer pas per assolir un benestar físic. Salut!
Ana Bergua
Infermera
Núm II Maig 2011



Descobrim Guimerà

Avui us proposo no sortir de terres lleidatanes i visitar la vila de Guimerà.  Qui no ha sentit parlar de Guimerà...!!.   Alguns de vosaltres potser hi haureu estat.   Perdoneu-me, doncs.

Guimerà està situat a la Vall del riu Corb i podem arribar-hi per Santa Coloma de Queralt, Cervera, Tàrrega, Bellpuig, Les Borges Blanques i Montblanc.  Avui sortirem de Lleida i ens dirigirem cap a Tàrrega. Allí agafarem la C-14 direcció Tarragona, passarem Verdú, exactament a 9 km trobarem una desviació a l’esquerra, L-241, que passant per Guimerà i Vallfogona de Riucorb ens portaria fins Santa Coloma de Queralt ja a terres tarragonines; avui Conca de Barberà però que perfectament podria haver estat La Baixa Segarra.  Nosaltres ens quedarem a Guimerà.

La ciutat medieval va néixer com a tal en el segle XI i es desenvolupà en els segles XII i XIII.  La població està situada al vessant d’un turó, a la dreta del riu Corb, i és un magnífic exemple del que s’anomena urbanització de coster. Això suggereix pujades, es cert, però fent ziga-zaga quasi sense adonar-vos, sereu al cap de munt.  Jo us recomanaria pujar pel costat esquerra i baixar pel dret. No cal repetir camí.  Observareu que a les parets de les cases, a menys d’un metre d’alçada,  hi ha uns forats. Penseu per a què poden servir. Si no ho descobriu, pregunteu.

Però Guimerà és molt més que un bonic poble situat al coster d’un turó amb aires medievals. Ens ofereix molt més.  Situat a la plaça Major hi ha el Museu de Guimerà – La Cort del Batlle.  Hi trobareu una didàctica exposició dels monestirs del císter de Santa Maria de Vallsanta i La Bovera.  No us perdeu l’audiovisual “Guimerà Vila Medieval” que us donarà a conèixer aspectes històric molt interessants d’aquest bonic poble.  Pregunteu per la Capella de Sant Esteve. Petita i acollidora, us agradarà. Visiteu-la.   L’edifici és del segle XIV i era la capella annexa de l’hospital (avui Cal Manseta). Va ser reformada  i ampliada al s.XVIII

Sento dir-vos que l’església parroquial és al cap de munt del poble.  Ara si que no teniu excusa per no pujar-hi.  Sobre una gran roca s’alça l’església que va ser construïda entre el s. XI i XII. Fou iniciada en un moment de creixement de la vila pels senyors Guerau Alemany de Cervelló i la seva esposa, Geralda de Rocabertí.  A l’interior hi ha tres capelles amb voltes de creueria. Cal destacar la rèplica del Retaule de Ramon de Mur, conegut com el Retaule de Guimerà, que és un dels més grans de l’època, i un Retaule modernista d’alabastre, obra de Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí.  I no deixeu de veure l’audiovisual...! Si tot plegat no us agrada, us tornaré els diners de l’entrada. Us ho prometo.

Ja sabeu que és moda organitzar mercats medievals però dubto que en trobeu un com el de Guimerà. Tot el poble és un gran mercat. Es fa a l’agost però no vulgueu fer la visita els dies de mercat.  Seria un gran error.  Aneu-hi primer un dia tranquil i gaudiu de la població. A l’agost ja hi tornareu a veure el mercat en plena efervescència.  Ja em direu com us ha anat.


Agusti.hernandez@correos.com

 Núm II - Maig 2011