“UTVA” (Ultra Trail Valls D’Àneu) 19/07/2014

Primera edició 

Fitxa Tècnica:

· 95 Km.

· 7500 metres de desnivell positiu

Sortida i arribada a Esterri d’Àneu.A primers de febrer , després de donar-li voltes decideixo inscriurem a l’ UTVA. Una cursa tan llarga  és un repte i un motiu més per planificar l’entrenament amb els companys durant 3 o 4 mesos. La resta de curses que fas en mig són un complement per arribar amb les millors condicions físiques el dia clau.

Conec part del recorregut, és excepcional! També sé que és molt dur, passen els dies i els mesos i el llistat d’inscrits no creix, és clar que el recorregut espanta! Al final amb l’última setmana s’anima i ens aturem a 70 corredors.

De tots els companys al final som a la línea de sortida el Carles Oro i jo. És important en una cursa tan llarga tenir els objectius clars i la determinació suficient per assolir el repte, en moments de debilitat el tenir un company al costat és el continuar o renunciar.  Molt important ha estat el recolzament de la família (La Dolors, l’Arnau, la Montse, l' Isa, el Luís, l’Aran, el Martí, el Tudi, l’Eva i l’Arnau Freixes) que van ser a la sortida i arribada d’Esterri d’Àneu i als avituallaments clau d’Espot, el Port de la Bonaigua i d’Isil.

A 2/4 de 6 del matí del dissabte 19/07/2014 entrem a l’espai on ens fan la revisió del material obligatori, i a les 6 hores estem, inquiets , una seixantena de corredors en meitat del carrer Major d’Esterri,  passats 5 minuts ens donen la sortida. El primer tram és des d’Esterri al Centre d’Interpretació de la Natura de les Planes de Son, passant per Jou Estais, Espot, i el Refugi del  Pla de la Font, un total de 22 Km i 1600 metres més  després de 2 km de pista enfilem per zona boscosa cap a Jou. A l’arribar a la pista de Jou ens trobem amb una errada de marcatge, i ens despistem uns 15 minuts , reconduïda la situació, fem cap al primer avituallament, semi líquid d’Espot, ara ens toca el primer desnivell important del dia 800m més fins arribar al coll de Folgueruix, que es troba a 2000m, aquest és un magnífic  mirador de la vall d’Escrita i la vall del Tinter, baixada molt agradable amb la fresqueta del matí, molt corredora entre corriols i trams de pista tota practicable. Arribem a Les Planes de Son , sobre el temps previst a la 10 del matí, un magnífic avituallament líquid i sòlid  ens cal carregar d’energia. Això només ha fet que començar.

El segon tram és el més alpí de tots, és un tram que transita per sobre dels 2000 metres, molt tècnic , amb pedreres  de blocs, collats que fan que la progressió sigui molt lenta. Sortida de Planes de Son i arribada al Port de la Bonaigua, 22 Km i 2800 metres més. Només sortir ens trobem la pala al Pic de Lo Tésol (2700m), és un tram cronometrat de 1150m més amb pendents del 50%, vaig tardar 2 hores a acabar-lo. Passem pel pic de la Roca Blanca i per una cresta molt xula fins arribar al Pic del Pinetó 2648m. Des del Pinetó tenim una magnífica vista de la vall d’Escrita, el llac de Sant Maurici, el Monastero i els Encantats entre d’altres. Baixem a la Vall de Cabanes, pedra, tartera de tots tipus, amb alguna clapa de neu i pugem al coll de Bassiero, en una pujada que es fa molt llarga, aquest és el punt més alt de la cursa 2759m. Baixem a la vall de Gerber, al fons i trobem el refugi metàl·lic de Mataró, de color butano, i un avituallament líquid d’aigua. Pugem un nou collat d’uns 400m més, passem per l’estany Gelat, per arribar al refugi de Saboredo, on ens toca seguir la pista de la val del riu Ruda. La previsió era córrer, però la pista és molt irregular, tota plena de pedres i les cames després de l’últim tram no estan per molts trots. A l’arribar al pàrking de la pista la cursa es desvia per un corriol, i una pujada d’uns 550m de desnivell fins arribar al Port de la Bonaigua ens hi fa ser. Al fons ja veiem el xandall de l’Arnau que ja ens fa senyals d’ànim, son les 17 hores, 1 hora més tard del previst arribem a l’avituallament situat al costat dels remuntadors del Port de la Bonaigua. Tota la família al complet animant, encara sento l’emoció ara , els crios ens reomplen els bidons d’aigua, la Dolors m’ha portat un pantaló de pluja, l’organització excepcional ens tenen preparat l’avituallament d’aigua, beguda isotònica, caldo, té amanida de pasta, arròs, pa amb tomàquet i pernil, “nocilla”, meló, taronja, plàtan, etc. Fa 11 hores que correm i només hem fet 44 km, aquesta és la prova més evident de que el recorregut està sent molt dur, és un punt de fàcil sortida,  i desisteixen 15 dels participants, que es retiren. Per la nostra part ni el Carles ni jo havíem dit la paraula prohibida “retirada”, la veritat és que mai vaig estat tocat per plantejar-m’ho.

Ens canviem, una abraçada i enfoquem el tercer tram del Port de la Bonaigua fins a Isil. És un tram de 16 km i 800m més, correm 500m fins arribar a les primeres rampes al pic de la Cigalera, aquest va estar el moment de més debilitat de tota la cursa, el cansament acumulat, la dificultat d’unes pujades amb rampes del 30 – 40%, que em fan disminuir el ritme, després de l’avituallament estem fent la digestió, una passió de son impregna el meu cos, se’m tanquen els ulls tot caminant, i començo a ensopegar amb els bastons, i penses en el que pots fer per revertir la situació. Arribem al pic i baixem cap al collat, seguim el corriol, però la situació no canvia. En arribar al llac del Muntanyò, em rento la cara. Ccom estaria que després de posar-me les ulleres estava buscant-les. El Carles encara riu ara! Després em prenc un gel, dels que utilitzo a les curses d’asfalt , amb una mica de cafeïna i el miracle es produeix, el cos s’activa ràpidament i el Carles i jo agafem un ritme molt bo, ens queda tot de baixada fins a Boren i ens trobem molt millor. Passem pels estanys de Gabarreo i Rosario. La vall de Rosari molt espectacular ( vall poc transitada i molt recomanable per fer excursions). Passem per la capella de la Mare de Déu de les Neus i Boren, arribem a Isil i hem recuperat part del temps perdut a la pujada a la Cigalera. Són les 21,30 hores, 1 ½ tard sobre el temps previst,  la nit se’ns posa a sobre. La família fent-nos costat, l’ avituallament d’Isil com els altres molt ben organitzat i en 15 minuts sortim pitant sense deixar que el cos s’acomodi.

Ens queda l’últim tram d’Isil a Esterri d’Àneu, 35 Km. i 2500m més. En aquest punt, l’organització ha fet un parell de modificacions al traçat original, a la primera  deixem de passar per les bordes de Riser i un tram d’escoberes (matolls amb les que feien escombres) molt perdedor i  que no aporten massa a la cursa. La fan passar per les bordes de Lapre, Alós d’Isil i les Bordes de Pina, la segona modificació, per seguretat, ens fan passar per un collat inferior al collat del Montroig, el coll de la Comella, amb tot 3 km més i 500m més sobre el traçat inicial. Sortim d’Isil i a 2 kilòmetres aproximadament, comencen els primers brincs de pluja, per sort no va a més, pugem a les bordes i baixem cap a Alós d’Isil, a partir d’aquí una pujada de 1400m+, poc a poc anem pujant, caminant, per un recorregut molt ben marcat, amb senyals reflectants, nosaltres amb frontals, que ens aporten 180 lúmens, anem avançant per corriol en una zona amb molta vegetació fins arribar a les bordes de Pina, on trobem el següent avituallament, amb voluntaris amb molta marxa, disfressats de bruixes i bruixots i una foguera ben grossa, un entrepà de “nocilla”, caldo i fruita i endavant, continuem entre boscos i aiguamolls. Quan torna a aparèixer la pluja, aquest cop ens hem de tapar amb el tallavent/gorotex, són uns 15 minuts, que no maten, però deixen tot el terra i les pedres molles, el que significa que els peus també ho estaran. S’acaben els arbres i iniciem una tartera molt pronunciada de pedra descomposta. A les 3 de la matinada arribem a d’alt del collat. Ara pràcticament és tot baixada, només tenim un parell o tres rampes de 300m més cada una, 25 Km i 2000m negatius fins a l’arribada. Conscients de la limitació que té el caminar de nit, avancem assegurant pas a pas, el ritme és molt lent, però el més important és arribar, i  sense cap lesió, aquest últim tram estava previst fer-lo amb 3h i en tardarem 6. Passem per l’estany de la Tartera, on trobem un control de l’organització, un collat i els estanys de Ventolau, Calbevante i la Gola on trobem un altre control de seguretat de l’organització, una baixada imponent fent ziga zages fins a la pista que es porta al Pla de Sartari últim avituallament, on com a la resta el tracte i la predisposició dels voluntaris és excepcional. Ara tenim uns 15 kilòmetres on en condicions  normals correríem, però estem cansats i decidim anar avançant caminant encara que això signifiqui retardar més l’arribada. Passem per la capella de Sant Beató, les poblacions de Cerbí, Aurós, Unarre, agafem l’antic molí de Escalarre, arribem a Escalarre, ja falta poc! Estem il·lusionats, ja ho tenim!, però ens espera una última rampa inesperada de 200m més per agafar un antic corriol que porta d’Escalarre a Esterri d’Áneu.

Aproximadament 27 hores més tard arribem al carrer Major d’Esterri d’Aneu. Just en el moment que preparaven la sortida de la cursa de 21 Km, el Spiker ens veu i anuncia la nostra arribada per megafonia,  tots els participants que són a la línia de sortida i amics ens aplaudeixen. Estem contents, ens fem fotos, expliquem als amics i família totes aquelles situacions que hem viscut durant la nit, una dutxa, el cos em demana relax, no és un cansament muscular, és un esgotament general, una baixada d’energia que 24 hores després ja hauré recuperat.

En resum valoració molt positiva de la cursa i de la seva organització,  el seguiment per part de la família i amics de sobresalient, un company d’aventura excepcional,  he conegut zones precioses i molt recomanables i ara ja toca pensar en la propera.

Jordi Molins